Antoni Marí, Francesc Parcerisas
Ombra i llum
Variacions sobre un tema romàntic (1977-1978)
Del joc entre dos joves escriptors, com una espurna estranya, va sorgir el text que el lector té a les mans. Un estiu, amb la natura povera del paisatge eivissenc com a companyia inspiradora, Antoni Marí i Francesc Parcerisas van iniciar una col·laboració estreta en cerca d’una veu literària pròpia enmig de l’esclat artístic que s’havia produït arran de la fi de la dictadura. Els versos d’aquestes variacions teixides a quatre mans buscaven allunyar-se del cànon de la poesia catalana de l’època per forjar una tradició nova que deixés enrere el simbolisme i donés veu al nou temps a través d’un romanticisme més profund i universal. Publicat originalment a la revista Els marges el 1978, Ombra i llum és un exercici de llibertat literària i personal que, quaranta anys després, tornarà a enlluernar el públic.
Col·lecció: Poesia > Poesia dels Quaderns Crema (70)
Autors: Antoni Marí i Francesc Parcerisas
Pròleg: August Rafanell
ISBN: 978-84-7727-616-6
Edició: 1 (Novembre 2019)
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 15 x 21 cm
Pàgines: 64
Idioma: Català
Del joc entre dos joves escriptors, com una espurna estranya, va sorgir el text que el lector té a les mans. Un estiu, amb la natura povera del paisatge eivissenc com a companyia inspiradora, Antoni Marí i Francesc Parcerisas van iniciar una col·laboració estreta en cerca d’una veu literària pròpia enmig de l’esclat artístic que s’havia produït arran de la fi de la dictadura. Els versos d’aquestes variacions teixides a quatre mans buscaven allunyar-se del cànon de la poesia catalana de l’època per forjar una tradició nova que deixés enrere el simbolisme i donés veu al nou temps a través d’un romanticisme més profund i universal. Publicat originalment a la revista Els marges el 1978, Ombra i llum és un exercici de llibertat literària i personal que, quaranta anys després, tornarà a enlluernar el públic.
Amb un pròleg d’August Rafanell i dos epílegs dels autors.
«”Ombra i llum” és un capítol a part i breu en la història de la lírica catalana, de mal encaixar en les antologies; d’influència no en va tenir gaire, però això és irrellevant pel que fa al seu valor intrínsec. Una lliçó que se’n pot desprendre és que val la pena arriscar-se a tornar a les fonts, clàssiques o romàntiques, per sortir d’un punt mort, com reconeix Parcerisas, o per iniciar un joc engrescador, com diu Marí».
Manuel Castaño, El País
«Un entretingudíssim experiment de dos poetes excel·lents».
Biel Mesquida, Diario de Mallorca
