Francesc Parcerisas
La tardor em sobta
La tardor em sobta és un dietari en què Francesc Parcerisas reflexiona sobre la fragmentació de l’experiència i la impossibilitat moderna de dotar de sentit el tot. Si per a Stendhal una novel·la era «un mirall que hom passeja al llarg del camí», els textos reunits en aquest llibre no són sinó bocins de miralls que l’autor ha aplegat meticulosament al marge de molts camins: reflexions, lectures, anotacions, cites, esbossos… Fragments cisellats o esquerps que de sobte es revelen parts fonamentals del sentit perquè amaguen, sota els mots que sovint ens són insuficients, les mirades encuriosides que l’autor ha projectat en cada moment sobre la vida, o que la vida ha projectat sobre ell, com la llum intermitent d’un far llunyà en la nit. Aquestes engrunes li donen l’oportunitat de reconstruir imaginativament— com ja va fer a La primavera a Pequín (2013) i a Un estiu (2018)—la part del tot a la qual tal vegada van pertànyer, com llampecs fugaços del relat vital que sempre estem reescrivint.
Col·lecció: Assaig > D’un dia a l’altre (51)
Autor: Francesc Parcerisas
ISBN: 978-84-7727-666-1
Edició: 1 (Agost 2022)
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 13 x 21 cm
Pàgines: 208
Idioma: Català
La tardor em sobta és un dietari en què Francesc Parcerisas reflexiona sobre la fragmentació de l’experiència i la impossibilitat moderna de dotar de sentit el tot. Si per a Stendhal una novel·la era «un mirall que hom passeja al llarg del camí», els textos reunits en aquest llibre no són sinó bocins de miralls que l’autor ha aplegat meticulosament al marge de molts camins: reflexions, lectures, anotacions, cites, esbossos… Fragments cisellats o esquerps que de sobte es revelen parts fonamentals del sentit perquè amaguen, sota els mots que sovint ens són insuficients, les mirades encuriosides que l’autor ha projectat en cada moment sobre la vida, o que la vida ha projectat sobre ell, com la llum intermitent d’un far llunyà en la nit. Aquestes engrunes li donen l’oportunitat de reconstruir imaginativament— com ja va fer a La primavera a Pequín (2013) i a Un estiu (2018)—la part del tot a la qual tal vegada van pertànyer, com llampecs fugaços del relat vital que sempre estem reescrivint.
«Parcerisas té la prosa reposada de la saviesa d’esperit».
Jordi Amat, La Vanguardia
«Parcerisas excel·leix a l’hora de donar veu a plaers i estats d’ànim. Descriu sensacions, records, reflexions, que se superposen d’una manera desordenada i harmoniosa».
Vicenç Pagès Jordà, El Periódico de Catalunya
«L’escriptura de Parcerisas és clara, diàfana, precisa. És plena de detalls que donen consistència a les descripcions. Imatges que, com els núvols que contempla esfilagarsant-se, il·luminen la trivialitat de la vida».
Maria Dasca, El País
«La tardor em sobta és una reflexió que connecta amb les observacions sobre la crisi cultural que vivim. Intel·lectualment brillant i honest».
Julià Guillamon, La Vanguardia
«Un dietari exquisit, depurat, que ens parla de les sorpreses que li va acostant la vida. Francesc Parcerisas és un dels degans de la literatura catalana».
Santi Borrell, El Punt Avui
«Una apologia del fragment com a “generador simbòlic”, una filosofia del cosir, de la metonímia com a activitat de la mirada densa que és escriure. Parcerisas construeix un narrador amable i pròxim».
David Vidal Castell, Ara
«La connexió entre poesia i dietari és magnètica si l’estableix Parcerisas. Llegir la seva prosa de cada dia és acompanyar-lo en un envelliment de plenitud perquè, entre les lectures i les deixalles de la vida, conserva la llum de la bellesa».
El País Quadern
«Un llibre per llegir amb calma, per obrir a l’atzar, per deixar-nos envair per la saviesa».
Xulio Ricardo Trigo, Serra d’Or
«Una obra que et desperta la llegiguera, que et duu a llocs impensats, que et fa pensar, que et distreu. Un llibre magazín exprés que fa companyia!».
Biel Mesquida, Diari de Mallorca
