Eugeni Xammar
L’ou de la serp
Eugeni Xammar va arribar a Berlín l’hivern de 1922. Hi va trobar una Alemanya que patia les conseqüències de la derrota i en la qual es gestava el nazisme. Va viure de primera mà moments històrics d’una importància cabdal, com ara la inflació extraordinària de la moneda alemanya o l’ocupació de les terres del Ruhr per l’exèrcit francès, decidit a cobrar-se les indemnitzacions de guerra fixades al tractat de Versalles. Episodis com aquests, que, passats tants anys, han quedat desdibuixats, explicats per Xammar prenen una vivor que ens absorbeix. A Berlín, Xammar va coincidir amb Josep Pla—aleshores corresponsal de La Publicitat—, amb qui, de 1923 a 1925, va menar una activitat professional paral·lela. Van viatjar plegats a Renània i a Baviera, des d’on van descriure entre altres coses els consells de guerra francesos a ciutadans alemanys poc disposats a col·laborar o el frustrat cop d’Estat de Hitler en una cerveseria de Munic i l’entrevista que tots dos van fer-li en època tan primerenca com 1923. Aquests textos són recollits en el present volum i descobreixen un Xammar d’una capacitat descriptiva, analítica i literària desacostumada i ens obren una finestra amb gran angle de visió sobre un dels moments més fascinants de la història europea recent.
«Xammar fou un home ni alt ni baix, pesantot, de rems lents, morè, d’ulls vivíssims, gran nas, una mica carregat d’espatlles, el fill del burgès epicuri, tirant a sibarita. Fou un gran dialèctic. El funcionament del seu cervell fallà rarament».
Josep Pla
Col·lecció: Assaig > D’un dia a l’altre (2)
Autor: Eugeni Xammar
ISBN: 978-84-7727-244-1
Edició: 2a
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 13,1 x 21 cm
Pàgines: 296
Idioma: Català
Eugeni Xammar va arribar a Berlín l’hivern de 1922. Hi va trobar una Alemanya que patia les conseqüències de la derrota i en la qual es gestava el nazisme. Va viure de primera mà moments històrics d’una importància cabdal, com ara la inflació extraordinària de la moneda alemanya o l’ocupació de les terres del Ruhr per l’exèrcit francès, decidit a cobrar-se les indemnitzacions de guerra fixades al tractat de Versalles. Episodis com aquests, que, passats tants anys, han quedat desdibuixats, explicats per Xammar prenen una vivor que ens absorbeix. A Berlín, Xammar va coincidir amb Josep Pla—aleshores corresponsal de La Publicitat—, amb qui, de 1923 a 1925, va menar una activitat professional paral·lela. Van viatjar plegats a Renània i a Baviera, des d’on van descriure entre altres coses els consells de guerra francesos a ciutadans alemanys poc disposats a col·laborar o el frustrat cop d’Estat de Hitler en una cerveseria de Munic i l’entrevista que tots dos van fer-li en època tan primerenca com 1923. Aquests textos són recollits en el present volum i descobreixen un Xammar d’una capacitat descriptiva, analítica i literària desacostumada i ens obren una finestra amb gran angle de visió sobre un dels moments més fascinants de la història europea recent.
«Xammar fou un home ni alt ni baix, pesantot, de rems lents, morè, d’ulls vivíssims, gran nas, una mica carregat d’espatlles, el fill del burgès epicuri, tirant a sibarita. Fou un gran dialèctic. El funcionament del seu cervell fallà rarament».
Josep Pla
Presentació de Charo González Prada
«S’hi inclouen peces especialment memorables; entre elles, la crònica sobre el fallit cop d’Estat de Hitler a Munic i una entrevista on el futur dictador ja expressava la necessitat d’extirpar el “cancer polític i social” que, segons ell, rossegava “l’organisme nacional germànic”».
El País
«Les cròniques periodístiques de Xammar, a part d’un document impressionant, són una mostra del gran escriptor que hi havia en ell, del periodista culte».
Marta Pessarrodona, AVUI
«Llegir a Xammar no és només un plaer periodístic, tot recuperant al millor cronista català del segle. També és una advertència: la història es repeteix, i la serp creix en silenci fins que ja és massa tard».
Javier Blánquez, El Mundo Tendències
«Admirable per l’agudesa de la seva visió i per la seva esfereïdora capacitat d’anàlisi».
F. Xavier Ballabriga, Segre
«Les cròniques que va publicar sobre l’Alemanya d’entreguerres mantenen, encara avui, tot el seu vigor. Són un testimoniatge sagaç, intel·ligent i molt lúcid del conjunt de circumstàncies que van propiciar l’auge del nazisme».
F.F.A., El 9 Nou
«Eugeni Xammar és una de les figures més destacades i singulars del periodisme català del segle XX».
Josep Maria Casasús, La Vanguardia
«Xammar és un dels pocs catalans que tenen un número insospitat de coses per explicar».
Josep Pla
«Xammar va ser l’únic periodista espanyol dels quals havent passat per Londres va saber assimilar-se a l’estil clar, concret i concís del periodisme anglès».
Ramiro de Maeztu
«Diríem que era un contestatari, però així com el contestatari dels nostres dies és cridaner, incòmode i maleducat, Xammar era un contestatari suau, dialèctic, somrient, profund, amo de tots els recursos de la crítica».
Ibáñez Escofet
«El trident periodístic personalitzat per les grans figures de Pla, Gaziel i Xammar representa el millor de la renovació cultural catalana de l’època d’entreguerres».
Josep M. Casasús
«Aquest home hauria d’haver escrit més, molt més».
Maria Aurèlia Capmany
«Tant de bo tinguéssim una mitja dotzena de Xammars en la història i en el present».
Marta Pessarrodona
«Per als periodistes en formació, vet aquí un exercici que val per un curs, o per tots cinc, de la carrera».
Ramon Barnils
