Eugeni Xammar
Seixanta anys d’anar pel món
Converses amb Josep Badia i Moret
Seixanta anys d’anar pel món és per moltes raons un llibre singular. En primer lloc, és l’únic volum que va donar a la impremta el seu autor, que tanmateix era un escriptor prolífic com pocs i internacionalment reconegut. En segon lloc, constitueix un testimoni humà i històric excepcional, perquè Xammar va viure sempre des de dins o de molt a la vora els conflictes més decisius de l’agitada vida política del nostre segle. Per fi, és també un llibre singular perquè, tractant-se com és el cas d’unes memòries, té alhora la frescor del diàleg amè i incisiu d’un gran conversador. Durant una bona colla de mesos, en l’última estada de Xammar a l’Ametlla del Vallès, Josep Badia i Moret va entrevistar-lo amb el propòsit, finalment reeixit, de donar a conèixer les vicissituds d’un personatge de primeríssima fila.
Col·lecció: Assaig > D’un dia a l’altre (25)
Autor: Eugeni Xammar
ISBN: 978-84-7727-134-5
Edició: 3a
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 13,1 x 21 cm
Pàgines: 590
Idioma: Català
Seixanta anys d’anar pel món és per moltes raons un llibre singular. En primer lloc, és l’únic volum que va donar a la impremta el seu autor, que tanmateix era un escriptor prolífic com pocs i internacionalment reconegut. En segon lloc, constitueix un testimoni humà i històric excepcional, perquè Xammar va viure sempre des de dins o de molt a la vora els conflictes més decisius de l’agitada vida política del nostre segle. Per fi, és també un llibre singular perquè, tractant-se com és el cas d’unes memòries, té alhora la frescor del diàleg amè i incisiu d’un gran conversador. Durant una bona colla de mesos, en l’última estada de Xammar a l’Ametlla del Vallès, Josep Badia i Moret va entrevistar-lo amb el propòsit, finalment reeixit, de donar a conèixer les vicissituds d’un personatge de primeríssima fila.
Premi Crítica Serra d’Or 1975 de Memòries
«A Xammar el tinc encara present. Rellegeixo sovint les seves memòries i alguns dels seus brillantíssims i despiatats articles».
Joan de Sagarra
«Eugeni Xammar és una de les figures més destacades i singulars del periodisme català del segle XX».
Josep Maria Casasús, La Vanguardia
«Unes converses dignes de reedició, de lectura i relectura. I ens caldria poder llegir moltes més coses de Xammar i sobre Xammar per quedar-ne farts».
Lluís Bassets, El País
«Eficaç, analític, ràpid i predisposat a captar el que s’esdevenia al seu voltant amb concisió i grapa. Monumentals memòries».
Francesc-Marc Álvaro, La Vanguardia
«Qualsevol periodista que exerceixi la professió en aquest país com a mínim ha d’haver llegit els Seixanta anys d’anar pel món».
Ignasi Aragay, Ara
«Seixanta anys d’anar pel món servirà per descobrir un mestre».
Quim Monzó
«La lectura dels seus articles i cròniques periodístiques és un exercici alhora literàriament plaent, intel·lectualment estimulant i professionalment exigent. Excel·lent autobiografia».
Salvador Cardús, Ara
«Tant de bo tinguéssim una mitja dotzena de Xammars en la història i en el present».
Marta Pessarrodona
«Un dels millors llibres, esquitxat d’una ironia punyent i, sobretot, de pensament lliure, que retrata una època i un país».
Quim Torra, El Punt Avui
«Les seves memòries, de prosa àgil i tallant, són un pilar fonamental dins el gènere i mai li estarem prou agraïts a Josep Badia per la seva tossuderia per tal que Xammar li dictés uns records només a l’abast de qui ha tingut una vida i memòria prodigioses».
Albert Benzekry, El 9 Nou
«Una joia per gaudir. La tirallonga de vivències, anècdotes i fets viscuts que s’expliquen desvetlla l’interès del lector des de la primera frase fins a la darrera paraula».
Manel Cunill i Llenas, Diari de Sabadell
«Aquest home hauria d’haver escrit més, molt més».
Maria Aurèlia Capmany
«Alternativament mordaç, amarg i vital, la publicació pòstuma del qual li converteix en un dels nostres primers memorialistes».
Pere Gimferrer
«Diríem era un contestatari, però així com el contestatari dels nostres dies és cridaner, incòmode i maleducat, Xammar era un contestatari suau, dialèctic, somrient, profund, amo de tots els recursos de la crítica».
Ibáñez Escofet
