Correspondència (1952-1985)

Aquest títol es troba disponible en e-book. Per coneixe'n el preu, el format i altres característiques, si us plau, consulti amb la seva botiga d'e-books preferida.

“Costa poc d’imaginar-se en Foix com un senyor que parlava en vers, sobretot després de llegir les cartes que es va escriure amb Albert Manent. Delicioses: per les tafaneries, la llengua, el to”.
Ignasi Aragay, Ara

“La correspondència entre J.V. Foix i Albert Manent perfila la seva capacitat creadora i ofrereix una crònica de la vida literària de l’època. És una festa lingüística”.
Jordi Amat, La Vanguardia

“La correspondència és valuosa perque perfila el pensament i l’obra de Foix en el context de la Catalunya de postguerra. Sovint les cartes són veritables exercicis d’estil”.
Xavier Dilla, El País

“No sé si a vostès els passarà igual, però aquestes cartes de fa trenta, seixanta anys, llegides en aquesta època nostra de mails, tuits i whattsapps, són com una mena de bàlsam reparador. Necessàriament es llegeixen de poc a poc, i un s’imagina Foix tornant de la platja, amb espardenyes, i mirant l’horitzó, esperant la nit per fer créixer versos en un racó o fent broma amb els pescadors de prop de casa seva mentre agafa la ploma i es posa a escriure al seu jove amic Albert”.
Xènia Bussé, elMón

“Un interessant diàleg entre dues veus essencials de la literatura catalana”.
Víctor Fernández, La Razón

“Un privilegiat espai de diàleg, gràcies al qual s’obté una visió directa de les lletres catalanes dels anys cinquanta”.
Serra d’Or

“Manent l’incitava, i Foix, que estiuejava al Port de la Selva i acalava les xarxes, picava l’ham. Amb molt de gust, pel que es desprèn”.
Manuel Cuyàs, El Punt Avui

“Foix i Manent compartien dues coses essencials: un mateix sentit patriòtic i un mateix capteniment, diguem-ne noucentista, és a dir, civilitzat, culte, sorneguer i obsedit per conservar, depurar i enriquir l’idioma. Dóna gust. Aquest és l’espai de la correspondència”.
Ramon Pla i Arxé, El Temps

“La seixantena de cartes permeten conèixer quina visió tgenien del clima cultural en el que vivien, així com gaudir de l’estil dels seus autors i divertir-se amb anècdotoes sobre alguns dels seus contemporanis”.
L’Avenç

“Som davant un bocí inestimable del relat literari nacional”.
Salvador Redó, Regió 7

“Obra admirable, reveladora i sempre amb intencionalitat crítica i autocrítica. Imprescindible per a conèixer (llegir) la renovació poètica dels difícils anys del franquisme”.
Antoni Serra, Última Hora

“Amb volums com aquest, gaudim d’unes cartes que, lluny de ser comunes, són autèntiques peces literàries sense les quals la magnitud de tots dos poetes seria gran, però no tan aprofundida com la informació d’aquestes cartes ens fa possible. Precisament, perquè amb la correspondència ens brinden el més important: vida i història”.
Albert Ventura, Nuvol