Contes, volum I

«Dominador i no dominat de la inspiració, insubornablement lògic, serè, plàstic, sobri estructurat en el joc dels seus recursos; aquest fill de romàntics té, per ventura, almenys si mai és alliberat aquest títol de geloses detencions escolars o de beguines intromissions ètiques; almenys, si es considera la seva obra dins el principi, pel quela talment lluità contra els prejudicis de tot el seu poble: “que el fi de la poesia és de la mateixa natura que el seu principi, i que ella no ha de tenir a la vista altra cosa que ella mateixa.” Cosa predicada i no gaire practicada pels així dits romàntics, i no gaire predicada i força realitzada, al capdavall, pels així dits clàssics.»
Carles Riba