El trobador Guillem de Berguedà morí poc abans de l'agost de l'any 1196. Som, doncs, a vuit segles de l'acompliment de l'obra literària d'un dels poetes més singulars del món romànic i de l'escriptor català més agressiu i més mordaç, que era, al mateix temps, un senyor feudal altiu, desvergonyit i tan violent que fou capaç d'arribar a les més ultrades denigracions i a l'assassinat. Pocs homes del nostre segle XII coneixem tan bé, ja que als seus contundents versos mai no amagà els seus sentiments, per corrosius que fossin, ni les seves rancunioses passions i tingué l'encert de retratar-s'hi sense dissimulacions ni falsejament del seu iracund, procaç i sorneguer tarannà. Escriu a la perfecció en la llengua provençal que hagué d'estudiar i d'apendre, i maneja amb total seguretat i mestratge la versificació i els ritmes d'una poesia que al seu temps ja havia atès un altíssim grau de perfecció, expressivitat i elegància.