Martí de Riquer

Martí de Riquer (Barcelona, 1914-2013) és internacionalment conegut com a autor d’una extensa i prestigiosa bibliografia sobre múltiples aspectes de la literatura i de la societat medievals, en l’àmbit català, espanyol i romànic. Va ser guardonat, entre d’altres, amb els premis Michel de Montaigne, Creu de Sant Jordi, Lletra d’Or, Crítica Serra d’Or, Menéndez Pelayo, Nacional d’Assaig de les Lletres Espanyoles i Príncep d’Astúries. A Quaderns Crema va publicar Heràldica catalana des de l’any 1150 al 1550 (1983), Heráldica castellana en tiempos de los Reyes Católicos (1986), Vida i aventures de don Pero Maça (1984), Aproximació al Tirant lo Blanc (1990), Quinze generacions d’una família catalana (1998), Llegendes històriques catalanes (2000) i Spinoza i els gentils/El triomf de la fonètica (2014); va editar La belle dame sans merci (1983), Tragèdia de Lançalot (1984), Les poesies del trobador Guillem de Berguedà (1996) i el Llibre de tres (1997); i va traduir El conte del graal (1989).