D'un dia a l'altre, 42
Cròniques

Any de publicació: 2014. 1ª edició
320 pàgines. 13 x 21 cm. Rústica cosida
ISBN: 978-84-7727-561-9
 22,00 €
Compartiu a:

Els vells camins del Baix Cinca i del Segrià s’han perdut i se n’han obert de nous que continuen per Europa i Àfrica i arriben fins a Romania i Ucraïna, fins a Mali, el Senegal, el Camerun, la Xina i l’Índia. Durant els darrers quaranta anys els rius han canviat el llit i s’han rebaixat les serres. Els arbres arriben de Califòrnia i els homes, de tot arreu. Les direccions i les distàncies són tan diferents que ja no serveixen ni els mapes de sempre ni els mateixos relats: els homes escriuen el seu final mentre, sense poder evitar-ho, esborren el seu començament. A La pell de la frontera hi cap tothom: de fora i de dins, homes del cap dret, homes del cap cot, homes que arriben per quedar-se i homes que es voldrien quedar però que no acaben d’arribar mai. Els protagonistes conten com ha canviat un món que no saben del cert si és seu, que s’acarona i s’esgarrapa. Un món que és seu i nostre.

 

 

 

 

Entrevista a Via Llibre (TV3)

Entrevista a Vilaweb

Entrevista a El Cafè de la República (Catalunya Ràdio)

Entrevista a Núvol

Entrevista a Ara

Premi Crítica Serra d'Or de Narrativa 2015
Extracte del llibre
Notes de premsa

 

"Un llibre extraordinari que ens ensenya a mirar de prop".
Màrius Serra, La Vanguardia

 

"Serés descobreix una densa humanitat que es revela en la seva mirada pietosa a la immigració. Dels llibres que he llegit d'autors de la meva quinta, cap m'ha sorprès tant".
Jordi Amat, La Vanguardia

 

“Quines històries més bones, escrites amb quanta sensibilitat, risc i control de l'emoció, sense una punta de carrincloneria ni de sentimentalisme. Un autèntic llibre, construït amb vocació de testimoni però consciència de fer literatura: un dels millors que podran llegir aquest any, en qualsevol llengua. Perquè és un dels més ben escrits -i això no és novetat si parlem de Serés- però també perquè és un dels més ben pensats i editats. Posin un trespeus a la seva vida: llegeixin La pell de la frontera”.
Marina Espasa, Ara


"La pell de la frontera és un aprofundiment extraordinari de la no ficció".
Antoni Puigverd

 

“L’escriptura de Francesc Serés és crua i seca. Defuig l’efectisme. Descriu, exposa, busca un punt d’objectivitat. Fotografia. Però pren posició, assaja anàlisis, s’emociona, denuncia i es rebel·la. Una mirada original, intel·ligent, atenta al detall, penetrant, profunda. I estil. Color. Batec. Una gran habilitat expressiva, una gran tècnica, un registre lèxic amplíssim, una llengua clavada a terra.
Joan M. Tresserras, Ara

 

“Un gran llibre. Una oda i alhora una elegia als confins humans i geogràfics, una oda i elegia dividida en relats calidoscòpics sobre la intempèrie física i social i privada”.
J. Ernesto Ayala-Dip, El País 

 

“El millor llibre que Francesc Serés ha publicat fins avui. Escrit a la vora de la gent, amb textos carregats d’intensitat. L'estructura dialogada de moltes d'aquestes peces, la capacitat de penetrar en diferents ambients, d'escoltar i de reproduir el que li expliquen, de retratar les maneres de dir i de pensar de les persones que va trobant fan d'aquest llibre un grandíssim document. El llibre representa un esforç bestial del qual l'autor ha acabat exhaust, s'ha buidat tot, ha abandonat les crosses i les certeses i s'ha lliurat a una batalla amb la vida, feta de carícies i esgarrapades, d'ironia i realisme, de dolor i humanitat”.
Julià Guillamon, La Vanguardia

 

“Una de les peces més memorables escrites fins ara per Serés -pel que diu, pel que calla, per com diu el que diu i com calla el que calla, perquè en definitiva parli la distribució de la matèria narrativa”.
Ponç Puigdevall, El País (Quadern)

 

“Estem davant de la contribució més sòlida que hagi fet mai cap autor català al relat de no-ficció. Serés ha demostrat que és un mestre indiscutible a l'hora de conjuminar factualitat i art. Un llibre unitari ben travat que s'ha de llegir a dos nivells, el particular i l'universal. Un llibre de gran ambició que s'ha de llegir lentament i en profunditat”.
Sam Abrams, El Mundo (Tendències)

 

"Un autèntic breviari sobre l'altre. Una obra certament subversiva, per tal com aconsegueix construir un extraordinari artefacte narratiu a partir d'unes experìències i escenaris irreductiblement literaris".
Àlex Susanna, El Mundo

 

"El millor llibre de no-ficció que s'ha publicat en català aquests últims anys. Una meravella de la literatura cuinada a foc lent".
Albert Forns

 

“Aquest conjunt de cròniques novel·lades bé pot ser vista com la conseqüència europea de A sang freda, de Truman Capote. Hereva, doncs, del nou periodisme i del que Serés va començar a fer a Els ventres de la terra, i que va culminar a La força de la gravetat i a La matèria primera. Serés fa història en majúscula a partir de la gent menuda, no una literatura de compromís, sinó de testimoni, a tocar, ben assentada a unes terres i amb unes problemàtiques que són també a molts altres llocs. Però que aquí es palpen amb més força que en alguns altres llocs”.
Xavier Cortadellas, El Punt Avui

 

"Serés és un Espinàs posat al dia. Aquest llibre, que inclou crònica, memòria i relat, no explica històries d'amor sino de supervivència. Camina per espais inhòspits armat amb bloc i bolígraf i els emigrants creuen que és un policia. El primer repte és convèncer-los que simplement vol saber qui són i explicar-ho".
Vicenç Pagès Jordà, El Periódico (+ICULT)

 

“Petites històries escrites per un gran escriptor”.
Daniel Vázquez Sallés, El Mundo (Tendències)

 

“El que ha fet Francesc Serés és anar a buscar la veritat per construir uns relats col·lectius que valguin la pena i que ens sacsegin. Uns relats que traspuen vida, que és la manera com un autor pot contribuir a il·luminar un tros de camí”.
Judit Pujadó, Diari de Girona


"Un dels llibres més importants dels darrers anys".
Joan Garí, El Temps

 

"Francesc Serés no només surt de la carretera, sinó que s'interna en territoris on el mapa deixa de ser útil. No aporta xifres, sinó experiències concretes, amb noms propis i apunts al natural. La pell de la frontera mostra la lluita per la supervivència de la gent que ve de lluny per fer les feines que els natius en atur no volen ni saber, i suggereix la feblesa de la frontera que separa el nosaltres dels altres".
Vicenç Pagès, El Periódico de Catalunya

 

"Aquesta obra, tan sòlida com necessària, va més enllà del simple conjunt de cròniques. Hi destaquen, per exemple, una sèrie de reflexions d'una lucidesa torbadora sobre la inestabilitat permanent de les nostres vides".
Josep Maria Ripoll, Serra d'Or

 

"Magnífic i minuciós reportatge sobre la "nova" immigració a la Franja".
Manuel Cuyás, El Punt Avui

 

"Stendhal deia que la novel·la era com un mirall que es passeja durant tot el camí; Francesc Serés inscriu aquest mirall a cada pàgina mitjançant un procés d'escriptura que es troba entre l'antropologia, la geografia i la literatura".
Xavier Bassas, Diari de Tarragona

 

“L'obra és un mosaic d'individus i de territoris, però també de formes d'escriptura, on es combina el dietari, la crònica, l'entrevista, l'antropologia o la literatura de viatges. Una escriptura que il·lumina la memòria, uns records que fan llum sobre uns altres en un joc de connexions sense fi”.
Pere Calonge, Levante

 

"Aborda la narració amb una solvència discursiva i uns recursos literaris i expressius que el situen com un dels narradors més dotats de la present literatura catalana".
Guillem Pufarré, El Temps

 

"Un dels millors llibres en català dels darrers mesos. Imprescindible".
El Temps

 

"És un autèntic llibre, construït amb vocació de testimoni però consciència de fer literatura: un dels millors que podran llegir aquest any, en qualsevol llengua".
Marina Espasa, El trespeus cosmopolita

 

“Una col·lecció de cròniques exquisides. Se’n parlarà molt”. 
Josep Lambies, Time Out


"Un retrat magistral dels canvis que ha viscut el país amb l’arribada de la globalització i la nova immigració".
Bernat Puigtobella, Núvol


“Una manera de fer —i, sobretot, de narrar— personal i intransferible, sorgida no pas de la voluntat de diferenciar-se, que l’empobriria irremissiblement, sinó del seu propi tarannà, del seu jo interior, la qual cosa no tan sols l’enriqueix, ans li confereix una intensitat i, per damunt de tot, una autenticitat irreemplaçables”.
Xavier Serrahima, El Racó de la paraula

 

"Un estil intens i sobri alhora, intel·ligent en les anàlisis, plàstic en les descripcions, viu en els diàlegs. En les seues mans la realitat esdevé la millor matèria literària".
Ximo Espinós, Información Artes y Letras

 

 
©2016 Editorial Quaderns Crema.
Informació legal. Política de Privacitat. Disseny web.

 

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.