Catàleg

Francesc Serés

Contes russos

Compartir
FacebookTwitterLinkedInWhatsAppEmail

Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. Per a mi, formen part d’una ficció sobre una ficció. Tot el que s’esdevé en els seus relats acaba configurant la història d’un territori i d’un país que podria ser imaginari. Fins i tot en la realitat, ¿no podria ser susceptible d’ésser pensada com una enorme fàbula, la història de Rússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies d’una magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globus? I com si aquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquests contes descriuen un arc històric que va des d’aquell principi dels temps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des de la recreació d’algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en el no-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Són contes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixes existencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitats?…

Disponibilitat en e-book

Aquest títol es troba disponible en e-book. Per coneixe'n el preu, el format i altres característiques, si us plau, consulti amb la seva botiga d'e-books preferida.

Premis

Premi Ciutat de Barcelona 2009
Premi de la crí­tica 2009

Comentaris de la premsa

«Les veus de Kundera, Calvino, Nietzsche, Salinger, Sebald, Gogol, Austen, Buzzati, Kafka o Puixkin ressonen de manera clara en aquesta obra. I no per transformar-se en salconduits del manierisme, sinó per créixer i eixamplar-se en la seva alta condició de precursores».
Lluís Muntada, El País Quadern

«Un llibre que relata la soledat de l’home, la vanitat de les estructures, el pes de la gravetat i el cansament de viure. Serés és un autor que s’arrisca a cada llibre, i els seus lectors fidels apreciem les espurnes de bellesa que ens reserven els replecs dels seus llibres».
Vicenç Pagès Jordà, El Periódico

«Serés ha desenvolupat un estil que redueix la lírica i l’humor, allò nostàlgic i descriptiu, a una forma d’èpica […]. Serés escriu contes físics, a la manera dels clàssics del segle XIX i principis del XX».
Julià Guillamon, La Vanguardia

«Un exercici narratiu de primer ordre que demostra les habilitats i el talent de l’autor, capaç d’endinsar-se per territoris complexos i arriscats en els quals la majoria naufragaria i sortir-se’n de manera brillant. Ficció, faula, literatura sobre la literatura… tot això i molt més garanteix Serés en el seu aplec de contes (en aparença) de terres llunyanes».
Joan Josep Isern, Serra d’Or

«Francesc Serés aconsegueix una nova proesa».
Jordi Nopca, Time Out

Altres llibres de Francesc Serés