Enguany es commemora el cinquantenari de la mort de Carles Fages de Climent, un dels escriptors més oblidats de la literatura catalana, malgrat que va destacar com a narrador, dramaturg i poeta—especialment en el gènere de l’epigrama—i va mantenir vincles estrets amb d’altres empordanesos universals com Salvador Dalí i Josep Pla.
La commemoració serà a l’Ateneu Barcelonès (c. de la Canuda, 6) el proper dimecres 12 a les 19h, a la sala Jacint Verdaguer. Hi participaran Joan Safont, presentador i ponent de la Secció; Jordi Canet, comissari de l’Any Carles Fages de Climent; Joan Ferrerós, catedràtic de l’Institut Ramon Muntaner; Nil Ventós, periodista, i Narcís Garolera, catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.
Accés obert i gratuït.
Carles Fages de Climent (Figueres, 1902 – 1968). Doctor en llengües clàssiques, excel·lí de jove com a poeta d’una gran rigor formal i lingüística, en la línia de Guerau de Liost: Les bruixes de Llers (1924, Quaderns Crema, 2003), Tamarius i roses (1925), Sonet a Maria Clara (1938) i Balada del sabater d’Ordis (1954, Quaderns Crema, 2003), que interpreta certs trets tel·lúrics de l’Empordà. Quaderns Crema també va publicar, el 2003, Somni de Cap de Creus i el recull Tots els sonets. En són importants els epigrames, no publicats íntegrament fins el 2002, sovint sagnants, a l’estil de Juvenal. Escriví també teatre liricohistòric: El bruel (1928), La dama d’Aragó (1955) i la novel·la històrica Climent (1933), cruel biografia d’alguns dels seus avantpassats.
