Publicat el Deixa un comentari

«Curial e Güelfa» torna a les llibres

La història que ens explica el Curial e Güelfa és cavalleresca i sentimental. En part recorda les novel·les sobre Lançalot i Tristany i en part reprodueix el model de les cròniques biogràfiques de cavallers contemporanis, però alhora és molt nova, ja que l’autor era un lector devot dels clàssics abastables a la primera meitat del XV i es deixava guiar pel mestratge de Dante, Boccaccio i Petrarca.

Els protagonistes són italians i l’emperador d’Alemanya i el rei de França hi tenen un paper destacat, però els millors cavallers, els governants més justos i els mercaders més honrats són catalans o aragonesos; la passió amorosa és un dels motius centrals de l’obra, però la Güelfa controla amb severitat extrema la relació amb el seu protegit, Curial, de manera que, quan l’educa com a cavaller i cortesà, manté l’amor en els límits estrictes d’una honestedat que finalment serà premiada amb el matrimoni.

La magnífica prosa de l’obra, deliberadament supradialectal, recorda vivament motius, frases i al·lusions de la tradició clàssica, però Curial es comporta, en general, com un cavaller errant de les novel·les del segle XIII. Destaca també el fervor monàrquic de l’Anònim, projectat en la figura de Pere II el Gran, el nostre rei més italià del segle XIII.

Edició crítica i comentada de Lola Badia i Jaume Torró. Celebrem la segona edició.

Publicat el Deixa un comentari

Mor el poeta i assagista Adam Zagajewski el 21 de març, Dia Internacional de la Poesia

Adam Zagajewski

Ahir 21 de març, Dia Internacional de la Poesia, va morir a Cracòvia el poeta i assagista Adam Zagajewski als 75 anys.

Adam Zagajewski va ser un dels autors més respectats de la literatura polonesa contemporània i un dels més grans poetes europeus. Adscrit a la contestatària Generació del 68, els seus poemes lluminosos, senzills i profundament bells confirmen, tal com va declarar el jurat que li va concedir el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres el 2017, el sentit ètic de la seva literatura.

L’humanisme, la nostàlgia i les «empremtes sensibles» de les ciutats en què va viure–com va assenyalar Mercedes Monmany–, juntament amb la seva profunda vocació europea, van ser alguns dels seus grans temes artístics. Tal com va manifestar en rebre el Premi Princesa d’Astúries, Zagajewski entenia la poesia com allò que sorgeix de la ment i el cor i que no es pot preveure ni planejar: «Debatem sobre les classes i els estrats socials, però en el dia a dia no vivim en la col·lectivitat, sinó en la soledat. No sabem què fer amb un moment epifànic, no som capaços de preservar-lo».

Adam Zagajewski va ser un home extraordinari, savi i de sensibilitat refinada, qualitats que la seva obra, tant en vers com en prosa, reflectien. La seva pèrdua deixa un buit difícil d’omplir, perquè el món, més que mai, necessita poetes com ell, que ens acostin a la bellesa i ens recordin el camí.

A més de el Premi Princesa d’Astúries, va obtenir els premis Kurt Tucholsky (1985), PEN Club de França (1987), Vilenica (1996), i Tranströmer (2000), així com el que concedeix la Fundació Literària Konrad Adenauer (2002), el Premi Neustadt de poesia 2004 i el Premi Europeu de Poesia 2010. A Quaderns Crema vam publicar el seu recull de poesia Terra del foc (2004).

Publicat el Deixa un comentari

«Si menges una llimona sense fer ganyotes» arriba a la vintena edició

Si menges una llimona sense fer ganyotes de Sergi Pàmies arriba a la vintena edició.

Als vint contes d’aquest llibre s’hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L’amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l’excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d’uns personatges vulnerables, esclaus d’unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l’acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d’Or 2007.

Publicat el Deixa un comentari

«Carta d’una desconeguda» arriba a la desena edició

Carta d’una desconeguda de Stefan Zweig arriba a la desena edició. Traducció de Carme Gala.

«Només vull parlar-te a tu, dir-t’ho tot per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n’has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi. Si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat. Però si l’arribes a tenir a les mans, sabràs que una morta t’hi explica la seva vida, una vida que va ser teva des del primer minut conscient fins al darrer».

Publicat el Deixa un comentari

«L’art de portar gavardina», de Sergi Pàmies, ara també en anglès

 

 

 

 

 

L’art de portar gavardina, de Sergi Pàmies, ara també en anglès de la mà de l’editorial Other Press.

Imaginats o viscuts, els tretze contes d’aquest recull revelen una capacitat d’observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d’un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. Un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar.

Publicat el Deixa un comentari

«El perquè de tot plegat», de Quim Monzó, ara també en gallec

El perquè de tot plegat, de Quim Monzó, ara també en gallec de la mà de l’editorial Kalandraka.

Els trenta relats que integren aquest recull es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.

Premi Ciutat de Barcelona 1993
Premi de la Crítica Serra d’Or 1994

Publicat el Deixa un comentari

Quaderns Crema lamenta la mort de Joan Margarit

Volem expressar el nostre condol més sincer per la mort de Joan Margarit, una de les veus més importants de la poesia catalana contemporània i guanyador del Premi Cervantes l’any 2019. Poeta popular de gran prestigi, va captivar amb la seva obra—que inclou els cèlebres reculls Joana i Casa de misericòrdia—diverses generacions de lectors. A Quaderns Crema vam tenir el plaer de publicar la traducció que va fer, juntament amb Feliu Formosa, dels Cinquanta poemes de «Neue Gedichte» de Rilke.

Publicat el Deixa un comentari

Nuccio Ordine i Adam Zagajewski guanyen el Premi Museo Liceo Egipcio 2020-2021

Nuccio Ordine i Adam Zagajewski han estat guardonats amb el Premi Museo Liceo Egipcio 2020-2021 en les categories d’Humanisme i Renaixement; i de Literatura, respectivament.

El Museo Liceo Egipcio de Lleó atorga aquests premis anualment a aquelles persones, grups de persones o institucions que amb la seva tasca, els seus èxits i la seva projecció han contribuït a el desenvolupament de les seves disciplines i àmbits d’actuació de manera extraordinària i digna d’exemple. Durant tot 2021, el Museu organitzarà actes independents per al lliurament de cadascuna de les categories de premis.

Nuccio Ordine (Diamante, 1958) és professor de Literatura italiana a la Universitat de Calàbria i autor de diversos llibres, bona part d’ells centrats en la figura de Giordano Bruno. Ha estat professor visitant de centres com Yale, Paris IV-Sorbonne, CESR de Tours, IEA de Paríss, el Warburg Institute o el Max Planck de Berlín. És també membre del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies i de la Fundació Alexander von Humboldt, així com membre d’honor de l’Institut de Filosofia de l’Acadèmia Russa de Ciències i cavaller de la Legió d’Honor francesa el 2002. A Quaderns Crema han aparegut Clàssics per a la vida i La utilitat de l’inútil.

Adam ZagajewskiAdam Zagajewski (Lvov—actualment Lviv, Ucraïna—, 1945), poeta i assagista en llengua polonesa, és una de les més rellevants veus contemporànies. Les seves obres van ser prohibides per les autoritats del govern comunista. El 1982 es va exiliar a París i posteriorment a Estats Units, on ha estat professor a diverses universitats, i actualment a la de Chicago. Ha rebut nombrosos premis, entre ells el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2017. Quaderns Crema ha publicat Terra del foc (2004).

Publicat el Deixa un comentari

«Coníferes», finalista al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any

Coníferes de Marta Carnicero Hernanz és una de les dotze novel·les candidates a guanyar el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any.

En Joel viu a les Walden, una comunitat idíl·lica en plena natura que rebutja les noves tecnologies i advoca per una vida fidel als costums d’abans. Amb el propòsit d’acostar-se a l’Alina, una nouvinguda que el té fascinat, comença a enviar-se cartes a si mateix a casa d’ella. Tot va bé fins que l’Alina n’hi lliura una que no ha escrit ell, el contingut de la qual suggereix que el remitent el coneix millor que ningú. A mesura que la relació avança, se succeeixen també els equívocs i les amenaces d’un sabotejador anònim decidit a separar la parella. A poc a poc, i sense adonar-se’n, en Joel es veu atrapat en un inquietant laberint de miralls on el seu reflex sembla adquirir vida pròpia mentre ell lluita per agafar les regnes del seu destí. Marta Carnicero Hernanz ordeix magistralment els fils d’aquest relat commovedor sobre la identitat, l’amor i l’angoixa de perdre’ls.

Publicat el Deixa un comentari

Marta Carnicero Hernanz ens parla de «Coníferes»

Marta Carnicero Hernanz ens respon algunes preguntes sobre la seva darrera publicació, Coníferes, i ens llegeix un fragment: