Seixanta anys d'anar pel món és per moltes raons un llibre singular. En primer lloc, és l'únic volum que va donar a la impremta el seu
autor, que tanmateix era un escriptor prolífic com pocs i internacionalment reconegut. En segon lloc, constitueix un testimoni humà i
històric excepcional, perquè Xammar va viure sempre des de dins—o de molt a la vora—els conflictes més decisius de l'agitada vida política del nostre segle. Per fi, és també un llibre singular perquè, tractant-se com és el cas d'unes memòries, té alhora la frescor del
diàleg amè i incisiu d'un gran conversador. Durant una bona colla de mesos, en l'última estada de Xammar a Catalunya, Josep Badia i
Moret va entrevistar-lo amb el propòsit, finalment reeixit, de donar a conèixer les vicissituds d'un personatge de primeríssima fíla però
cada vegada més oblidat. Després de l'èxit de públic i de crítica que va obtenir l'antologia d'articles d'Eugeni Xammar Periodisme (Quaderns Crema, 1989), es feia indispensable posar de nou a l'abast del lector aquest extraordinari llibre de memòries que, a desgrat de la boníssima acollida que se li va dispensar en aparèixer (1974), havia quedat exhaurit fa anys.