Catàleg

Eugeni Xammar

Seixanta anys d’anar pel món

Converses amb Josep Badia i Moret

Compartir
FacebookTwitterLinkedInWhatsAppEmail

Seixanta anys d’anar pel món és per moltes raons un llibre singular. En primer lloc, és l’únic volum que va donar a la impremta el seu autor, que tanmateix era un escriptor prolífic com pocs i internacionalment reconegut. En segon lloc, constitueix un testimoni humà i històric excepcional, perquè Xammar va viure sempre des de dins o de molt a la vora els conflictes més decisius de l’agitada vida política del nostre segle. Per fi, és també un llibre singular perquè, tractant-se com és el cas d’unes memòries, té alhora la frescor del diàleg amè i incisiu d’un gran conversador. Durant una bona colla de mesos, en l’última estada de Xammar a l’Ametlla del Vallès, Josep Badia i Moret va entrevistar-lo amb el propòsit, finalment reeixit, de donar a conèixer les vicissituds d’un personatge de primeríssima fila.

Premis

Premi Crítica Serra d’Or 1975 de Memòries

Comentaris de la premsa

«A Xammar el tinc encara present. Rellegeixo sovint les seves memòries i alguns dels seus brillantíssims i despiatats articles».
Joan de Sagarra

«Eugeni Xammar és una de les figures més destacades i singulars del periodisme català del segle XX».
Josep Maria Casasús, La Vanguardia

«Unes converses dignes de reedició, de lectura i relectura. I ens caldria poder llegir moltes més coses de Xammar i sobre Xammar per quedar-ne farts».
Lluís Bassets, El País

«Eficaç, analític, ràpid i predisposat a captar el que s’esdevenia al seu voltant amb concisió i grapa. Monumentals memòries».
Francesc-Marc Álvaro, La Vanguardia

«Qualsevol periodista que exerceixi la professió en aquest país com a mínim ha d’haver llegit els Seixanta anys d’anar pel món».
Ignasi Aragay, Ara

«Seixanta anys d’anar pel món servirà per descobrir un mestre».
Quim Monzó

«La lectura dels seus articles i cròniques periodístiques és un exercici alhora literàriament plaent, intel·lectualment estimulant i professionalment exigent. Excel·lent autobiografia».
Salvador Cardús, Ara

«Tant de bo tinguéssim una mitja dotzena de Xammars en la història i en el present».
Marta Pessarrodona

«Un dels millors llibres, esquitxat d’una ironia punyent i, sobretot, de pensament lliure, que retrata una època i un país».
Quim Torra, El Punt Avui

«Les seves memòries, de prosa àgil i tallant, són un pilar fonamental dins el gènere i mai li estarem prou agraïts a Josep Badia per la seva tossuderia per tal que Xammar li dictés uns records només a l’abast de qui ha tingut una vida i memòria prodigioses».
Albert Benzekry, El 9 Nou

«Una joia per gaudir. La tirallonga de vivències, anècdotes i fets viscuts que s’expliquen desvetlla l’interès del lector des de la primera frase fins a la darrera paraula».
Manel Cunill i Llenas, Diari de Sabadell

«Aquest home hauria d’haver escrit més, molt més».
Maria Aurèlia Capmany

«Alternativament mordaç, amarg i vital, la publicació pòstuma del qual li converteix en un dels nostres primers memorialistes».
Pere Gimferrer

«Diríem era un contestatari, però així com el contestatari dels nostres dies és cridaner, incòmode i maleducat, Xammar era un contestatari suau, dialèctic, somrient, profund, amo de tots els recursos de la crítica».
Ibáñez Escofet

Altres llibres d'Eugeni Xammar