Nuccio Ordine
La utilitat de l’inútil
Manifest
Traducció de Jordi Bayod
L’oxímoron evocat pel títol La utilitat de l’inútil mereix un aclariment. La paradoxal utilitat a què em refereixo no és la mateixa en el nom de la qual es consideren inútils els sabers humanístics i, més en general, tots els sabers que no produeixen beneficis. En una accepció molt diferent i molt més àmplia, he volgut posar al centre de les meves reflexions la idea d’utilitat d’aquells sabers que tenen un valor essencial del tot aliè a qualsevol finalitat utilitarista. Si deixem morir el gratuït, si renunciem a la força generadora de l’inútil, si només escoltem el mortífer cant de sirenes que ens impel·leix a perseguir el benefici, tan sols serem capaços de formar una col·lectivitat malalta i sense memòria que, extraviada, acabarà per perdre el sentit de si mateixa i de la vida. I aleshores, quan la desertificació de l’esperit ens hagi ja assecat, serà realment difícil imaginar que l’ignorant homo sapiens pugui exercir encara un paper en la tasca de fer més humana la humanitat.
Amb un assaig d’Abraham Flexner.
Col·lecció: Miscel·lània > Quaderns (15)
Autor: Nuccio Ordine
Traductor: Jordi Bayod
ISBN: 978-84-7727-553-4
Edició: 7a
Enquadernació: Rústega fresada
Format: 12,5 x 19 cm
Pàgines: 168
L’oxímoron evocat pel títol La utilitat de l’inútil mereix un aclariment. La paradoxal utilitat a què em refereixo no és la mateixa en el nom de la qual es consideren inútils els sabers humanístics i, més en general, tots els sabers que no produeixen beneficis. En una accepció molt diferent i molt més àmplia, he volgut posar al centre de les meves reflexions la idea d’utilitat d’aquells sabers que tenen un valor essencial del tot aliè a qualsevol finalitat utilitarista. Si deixem morir el gratuït, si renunciem a la força generadora de l’inútil, si només escoltem el mortífer cant de sirenes que ens impel·leix a perseguir el benefici, tan sols serem capaços de formar una col·lectivitat malalta i sense memòria que, extraviada, acabarà per perdre el sentit de si mateixa i de la vida. I aleshores, quan la desertificació de l’esperit ens hagi ja assecat, serà realment difícil imaginar que l’ignorant homo sapiens pugui exercir encara un paper en la tasca de fer més humana la humanitat.
Amb un assaig d’Abraham Flexner.
Aquest títol es troba disponible en e-book. Per coneixe'n el preu, el format i altres característiques, si us plau, consulti amb la seva botiga d'e-books preferida.
Entrevista a Para todos la 2 (13/01/2014)
Entrevista a Telenotícies de TV3 (16/02/2016)
Entrevista a El Punt Avui, per Valèria gaillard (24/10/2017)
Entrevista a La Vanguàrdia, per Justo Barranco (24/10/2017)
Entrevista a Ara, per Jordi Nopca (24/10/2017)
Entrevista a El Espectador, per Santiago Díaz Benavides (14/10/2017)
Entrevista a El Cultural, per Andrés Seoane (24/10/2017)
Entrevista a The Objective, per Anna Maria Iglesia (24/10/2017)
Entrevista a El Mundo, per Laura Fernández (24/10/2017)
Entrevista a El País, per Borja Hermoso (24/10/2017)
Entrevista a La Vanguardia, per Justo Barranco (24/10/2017)
Entrevista a L’irradiador, d’iCat, per David Guzmán (07/11/2017)
Entrevista a El Día, per Jorge Dávila (02/11/2017)
Especial a La Víspera del infinito (RNE), (18/11/2017)
Entrevista a ElDiario.es (25/11/2017)
Entrevista a La Voz de Galicia, per Enrique Clemente (26/11/2017)
Entrevista a El Correo Español, per Iratxe López (07/12/2017)
Entrevista a Crónica (El Mundo), per Irene Hernández Velasco (10/12/2017)
Entrevista a El País, per Luz Sánchez-Mellado (07/01/2018)
Entrevista a La Voz de Galicia, per Beatriz Antón (29/05/2018)
Entrevista a El Mercurio (Chile), per Rosa Zamora Cabrera (21/04/2019)
Entrevista a The Clinic (Chile), per Alejandra Matus (25/04/2019)
Entrevista a Caretas (Perú), per Gabriel Ruiz Ortega (25/04/2019)
Entrevista a La Vanguardia, per Álex Rodríguez (12/05/2019)
Entrevista a Radio 3 -Hoy empieza todo con Marta Echeverría (13/05/2019)
Entrevista a Catorze, per Gemma Ventura Faré (11/07/2019)
«Facin-me cas: llegeixin Nuccio Ordine».
Jordi Llavina, La Vanguardia
«Un compendi del saber universal que es llegeix amb una gran voracitat. És breu, dens, profund i es fa lleuger. Excel·lent llibre el de Nuccio Ordine per fer un recorregut meteòric per la saviesa de tots els temps».
Lluís Foix, El Punt Avui
«Un assaig punyent per defensar l’àmbit de les humanitats davant l’onada d’utilitarisme que ha envaït el món universitari».
Màrius Serra, Catalunya Ràdio
«Potser el primer que cal celebrar d’aquest llibre és que resulti, tot i el caràcter atemporal de les seves reflexions, del tot oportú ara mateix. Un llibre lúcid i necessari».
Josep Maria Ripoll, El Punt Avui
«Un assaig/manifest molt oportú en els temps que corren. Haurien de donar un cop d’ull a les reflexions d’aquest professor de literatura de la Universitat de Calàbria, ja que les seves opinions i les de tots aquells escriptors que cita són indispensables per comprendre per què els governs, en temps de crisi, el primer que retallen és la cultura. I també ens ajuda a entendre com n’és d’essencial el paper de la cultura en la formació de les generacions del futur. Per això és tan necessari aquest llibre. Perquè genera debat, i perquè des que el vaig llegir, no deixo de pensar que Nuccio Ordine és un dels grans experts en Giordano Bruno, cremat a la foguera per les seves idees, i que aquestes retallades de què parla a La utilitat de l’inútil en el fons no són més que la nostra actual i particular Inquisició. És una foguera virtual, però també crema».
Óscar López, El Periódico
«Nuccio Ordine ha convertit el seu gust pel treball intel·lectual en un atípic manifest, un patchwork construït amb cites dels seus autors preferits en defensa dels sabers que no tenen una rendibilitat immediata. El llibre inclou a més un assaig escrit el 1939 pel pedagog nord-americà Abraham Flexner, una reivindicació de la recerca científica sense una aplicació pràctica definida. Tant Ordine com Flexner són partidaris de la idea que el motor del progrés humà és la curiositat i que voler teledirigirla massa resulta contraproduent. Deixem-nos portar per ells en aquesta defensa de les humanitats i la ciència».
Ignasi Aragay, Ara
«Afortunadament no ha trigat a convertir-se en un dels assaigs més llegits d’aquest moment. És molt reconfortant que algú parteixi de nombroses fonts històriques i exemples diversos per recordar-nos la validesa del saber desinteressat».
Àngel Quintana, El Punt Avui
«Si alguna cosa demostra aquest lúcid assaig és que gaudir d’una bona obra literària, ensenyar per pura vocació o dur a terme una investigació desinteressada potser no enriquirà ningú, però farà que el nostre món sigui una mica millor».
Carles Valbuena, Time Out
«Interessant i necessari».
Joan Garí, Ara
«Un llibre necessari… una guia en aquesta vida rosegada per la crisi, per l’ànsia d’eficiència, per les fallides».
Roberto Saviano
«Enmig d’aquest panorama resulta oportú que Nuccio Ordine hagi publicat un llibre en què fa lloança dels sabers tradicionalment considerats “inútils” i arribi, fins i tot, a capgirar els conceptes, considerant que els sabers humanístics són, comptat i debatut, més útils que els suposats sabers econòmics».
Jordi Llovet, El País
«Cal llegir-lo per copsar fins a quin punt l’activitat no orientada a una finalitat concreta i exercitada amb vigor i rigor, sigui humanística o científica, enforteix les societats i promou la justícia».
Daniel Gamper, Ara
«Aquest és un llibre militant, a causa de la seua defensa aferrissada de tots els sabers humanístics. Un terrabastall continu, intel·ligent i divertit».
Ramon Guillem, Levante
«Excel·lent assaig».
Llorenç Capdevila, Segre
«Voldria il·lusionar-vos en la lectura, i encara més en la reflexió, d’aquest manifest que ha de fer millor la convivència de tots plegats, a prendre consciència del que realment importa, i que no sempre coincideix amb el que cobegem i pel que lluitem».
Pere Fàbregues, Catalunya Cristiana
«Un autèntic repàs filosòfic a la història de l’utilitarisme: Calvino, Gramsci, Dickens, Dante, Petrarca, Montaigne, i una llarga llista de noms molt interessants. També ens argumenta que és difícil de comprendre el que és inútil, i de com la literatura, els clàssics, poden canviar-nos la percepció de moltes coses. Un llibre que ens convida a reflexionar sobre el declivi deliberat de les Humanitats».
Albert Ventura, El Singular Digital
«Dibuixa un mapa intel·lectual entenedor i accessible envers la importància, capacitat enriquidora i utilitat de l’art, cultura i educació per tal de deslliurar-nos de la condemna d’esdevenir màquines productives sense ànima. És un erudit, i sap i gaudeix compartint el coneixement, que és quelcom que es transmet sense empobrir-se, ben bé el contrari. Ordine és clarivident, elegant i contundent. Un llibre inútil pels homes pràctics i indispensable pels inquiets i curiosos, incomprensible pels primers i enriquidors pels segons. No se’l poden perdre, deixin de ser útils, encara que sigui per unes hores, i reflexionin amb Nuccio Ordine i La utilitat de l’inútil».
Daniel Bossio, BCNcultura.cat
«Ens els temps que corren són imprescindibles veus com la del professor Nuccio Ordine. La lectura de l’assaig resulta del tot gratificant per la llum que ens aporten les seves reflexions, per l’estil àgil i apassionat, i per l’autèntica antologia de delicioses citacions d’autors amb què il·lustra el fil del seu discurs. Una llicó magistral, de lectura tan apassionant con indispensable».
Maria Nunes, Llegir en cas d’incendi
«La literatura i les idees, com més insignificants semblen, més fecundes són. És la seva mateixa gratuïtat qui dóna valor a la nostra existència».
Le Monde
«Alguns impenitents agraïm a Nuccio Ordine el seu manifest La utilitat de l’inútil on repassa les opinions de filòsofs i escriptors sobre la importància de seguir tutelant en escoles i universitats aquest afany de saber i d’indagar sense objectiu immediat pràctic en què tradicionalment s’ha basat la dignitas hominis».
Fernando Savater
«Aquest breu manifest servirà per a donar sentit a tot el nostre temps perdut i al nostre treball».
Corriere della Sera
«A la primera part, Ordine ofereix un espléndid recull de citacions d’escriptors i filòsofs que corroboren la idea que la literatura no serveix per a cap finalitat pràctica i pardoxalment la seva inutilitat la fa imprescindible».
Enric Sullà, Blog de l’Escola de Llibreria