Les hores detingudes

Ostia Antica esdevé, per un tràgic accident, el centre i el focus d’atenció en la memòria d’un jove vidu, en l’intent de fixar el fulgor d’una vida apagada (la de la seva dona) abans que no es corqui i passi avall amb el temps. La rememoració del protagonista s’enriqueix amb els punts de vista dels altres personatges de la novel·la (el sogre, les filles), i confegeix un savi entramat contrapuntístic. Les hores detingudes es converteix d’aquesta manera en l’exploració d’un sentiment tan antic com el dolor de l’absència.

Les hores detingudes va obtenir, el 1994, el Premi Prudenci Bertrana, el Premi de la Crítica Serra d’Or i la Lletra d’Or i va ser rebuda de forma entusiasta per la premsa, que en va dir que “resulta un magnífic exemple de lirisme contingut i de finor psicològica que, reforçats com estan per la precisió en el llenguatge i l’estructura, porten a celebrar el retorn de Ramon Solsona a la novel·la” (Josep Maria Ripoll, Serra d’Or), o encara que “Ens fa llegir fins al final”, sobtats per “tant de sentit comú i d’intel·ligència”. (Francesc Parcerisas, El País)