Irene Polo
La fascinació del periodisme
Cròniques (1930-1936)
Irene Polo va iniciar la carrera periodística l’any 1927 amb articles sobre cinema i, a partir del 1930, va començar a publicar a la premsa generalista. Va exercir a Barcelona, de manera apassionada i sovint bel·ligerant, la seva professió fins l’any 1936, en què va marxar cap a Amèrica amb la companyia teatral de Margarida Xirgu. Els articles publicats durant aquests anys a Mirador, Imatges, La Humanitat, La Rambla, L’Opinió, L’Instant i Última Hora, així com als mitjans en llengua castellana Las Noticias i Mundo Gráfico, ens han deixat un testimoni inestimable, irònic i brillant, de la societat i la política de l’època: des d’articles sobre els usos de la moda—la introducció del pantaló femení, l’aparició de l’escot—fins a reportatges de denúncia social—la mendicitat a Barcelona, les pèssimes condicions de vida de treballadors i immigrants—o d’alerta política—com el reportatge en què es fa passar per seguidora de les Juventudes de Acción Nacional, o els articles dedicats a la censura, que ella mateixa va patir—. La rotunditat i la valentia d’aquests textos, que publiquem en una nova edició revisada i ampliada, ens ofereixen la sorpresa de veure la seva actualitat, i alhora ens dibuixen, amb tot l’abrandament i llibertat de les seves paraules, la figura d’una dona excepcional.
Col·lecció: Assaig > D’un dia a l’altre (14)
Autor: Irene Polo
ISBN: 978-84-7727-710-1
Edició: 1
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 13 x 21 cm
Pàgines: 464
Irene Polo va iniciar la carrera periodística l’any 1927 amb articles sobre cinema i, a partir del 1930, va començar a publicar a la premsa generalista. Va exercir a Barcelona, de manera apassionada i sovint bel·ligerant, la seva professió fins l’any 1936, en què va marxar cap a Amèrica amb la companyia teatral de Margarida Xirgu. Els articles publicats durant aquests anys a Mirador, Imatges, La Humanitat, La Rambla, L’Opinió, L’Instant i Última Hora, així com als mitjans en llengua castellana Las Noticias i Mundo Gráfico, ens han deixat un testimoni inestimable, irònic i brillant, de la societat i la política de l’època: des d’articles sobre els usos de la moda—la introducció del pantaló femení, l’aparició de l’escot—fins a reportatges de denúncia social—la mendicitat a Barcelona, les pèssimes condicions de vida de treballadors i immigrants—o d’alerta política—com el reportatge en què es fa passar per seguidora de les Juventudes de Acción Nacional, o els articles dedicats a la censura, que ella mateixa va patir—. La rotunditat i la valentia d’aquests textos, que publiquem en una nova edició revisada i ampliada, ens ofereixen la sorpresa de veure la seva actualitat, i alhora ens dibuixen, amb tot l’abrandament i llibertat de les seves paraules, la figura d’una dona excepcional.
Edició de Glòria Santa-Maria i Pilar Tur
Aquest títol s’ha publicat seguint els criteris de l’ecoedició, que té com a objectiu reduir l’impacte ambiental del sector editorial i garantir l’aplicació de pràctiques respectuoses amb el medi ambient. El llibre té l’ecoetiqueta de l’Institut de l’Ecoedició, que serveix per calcular, minimitzar i comunicar l’impacte ambiental associat a la seva producció. Pots veure-la aquí.
Entrevista a Glòria Santa-Maria i Pilar Tur al programa Les dones i els dies de 3Cat, amb Montse Virgili (24/11/2025)
«Aquestes vuitanta cròniques confirmen que el periodisme de Polo continua palpitant».
Sergi Doria, ABC
«L’energia, la curiositat i la desinhibició estilística i vital de Polo quedava resumida a la fotografia de la coberta. Hi vèiem l’actor buster Keaton tocant el barret d’una Polo que, sense deixar de somriure, fa cara de calcular com convertirà aquell gest en matèria primera per a una crònica imperible. Les 300 pàgines del llibre eren una delícia i, probablement per això, Quaderns Crema l’ha reeditat amb la mateixa coberta i l’esperança de divulgar encara més l’obra d’una escriptora tan excepcional que ja és un clàssic».
Sergi Pàmies, La Vanguardia
«El seu periodisme era diferent. I ho tocava tot. També allò que la resta dels seus companys consideraven mancat d’interès. O més aviat, allò que ni tan sols els passava pel cap que pogués ser d’interès periodístic: castanyeres, venedors de gelats, la festa major de Gràcia, taxistes, homes-anunci. Però també va cultivar l’entrevista feta reportatge per aprofundir molt més en els absurds».
Àlex Tort, La Vanguardia
«La publicació, el 2003, de La fascinació del periodisme. Cròniques 1930-1936 va fer sorgir del no-res la figura i l’obra periodística d’Irene Polo. Una història oblidada sempre es pot recordar. Però Polo estava en aquell passadís negre que precedeix l’apagada total, que han patit tantes grans figures d’aquest país: el seu parent, mànager artístic i editor Joan Merli, per dir-ne un. La cosa positiva és que al cap de quatre dies de la primera edició la gent parlava d’Irene Polo com si la conegués de tota la vida. La capacitat de recuperació de la nostra cultura és admirable. Però atenció: sense el treball de Santa-Maria i Tur d’Irene Polo no se’n cantaria ni gall ni gallina. […] Tenim Irene Polo per sempre».
Julià Guillamon, La Vanguardia
«Irene Polo és un dels noms més destacats del periodisme dels anys trenta. Però sobre el periodisme català de la República que tant va excel·lir hi ha hagut un silenci dens i feixuc que tot just ara sembla que comença a trencar-se».
Bel Zaballa, VilaWeb
«Aquest és un llibre molt recomanable per als amants del periodisme i, sobretot, per als amants d’un gènere periodístic que ha perdut força al llarg dels anys: el reportatge. I si el que els interessa no és el periodisme, igualment poden acostar-se a aquest llibre per veure com era la societat espanyola i com era la política en aquells sis anys que van precedir a la Guerra Civil».
Manel Haro, Llegir.cat
«Els articles d’Irene Polo ens acosten a personatges, a situacions, a misèries i grandeses d’una epoca d’il·lusions excessives i problemes de gruix. La mirada d’Irene Polo ens palesa que res no és blanc ni negre, que tot té matisos, que la societat és diversa i complicada».
Júlia Costa, Llegir en cas d’incendi
«Un llibre excel·lent per a un talent indiscutible».
Josep Sala i Cullell, Quatre ratlles
«El llibre recull els seus grans articles des del 28 d’agost de 1930. La seva prosa incisiva, irònica, omple de girs brillants, i el seu instint i passió per anar darrere de la notícia, la va convertir en llegenda als 30 anys».
Carlos Sala, La Razón
