Seamus Heaney
100 poemes
Traducció de Marcel Riera
Seamus Heaney, un dels principals poetes de l’últim segle, va aspirar sempre a fer una tria personal de poemes, concisa però prou exhaustiva per satisfer tota mena de lectors, que comprengués l’ample espectre de la seva carrera literària. Tanmateix, no va arribar mai a acomplir aquest projecte, i fins al moment cap altra edició ha abraçat de principi a fi els volums de la seva guardonada obra lírica, que beu de l’antiga mitologia i la tradició popular irlandeses per donar veu als conflictes de la Irlanda moderna. Aquest llibre ofereix finalment un íntim recull de poemes escollits per la família Heaney, que inclou els versos més celebrats del poeta alhora que en reivindica d’altres menys coneguts. Una antologia de llarg abast, singular i accessible, per a lectors presents i futurs.
Col·lecció: Poesia > Poesia dels Quaderns Crema (77)
Autor: Seamus Heaney
Traductor: Marcel Riera
ISBN: 978-84-7727-709-5
Edició: 1
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 15 x 21 cm
Pàgines: 368
Seamus Heaney, un dels principals poetes de l’últim segle, va aspirar sempre a fer una tria personal de poemes, concisa però prou exhaustiva per satisfer tota mena de lectors, que comprengués l’ample espectre de la seva carrera literària. Tanmateix, no va arribar mai a acomplir aquest projecte, i fins al moment cap altra edició ha abraçat de principi a fi els volums de la seva guardonada obra lírica, que beu de l’antiga mitologia i la tradició popular irlandeses per donar veu als conflictes de la Irlanda moderna. Aquest llibre ofereix finalment un íntim recull de poemes escollits per la família Heaney, que inclou els versos més celebrats del poeta alhora que en reivindica d’altres menys coneguts. Una antologia de llarg abast, singular i accessible, per a lectors presents i futurs.
«El mateix Heaney aclareix els possibles dubtes quan escriu que no és impossible “disposar d’una poesia que, malgrat buscar, conscientment, el canvi cultural i polític, deixi d’operar dintre de la més absoluta integritat artística”».
Carlos Alcorta, El Cuaderno

