Catàleg

Philip Larkin 

La vida amb un forat a dins

Poesia escollida

Traducció de Marcel Riera

«La poesia et pot agafar desprevingut. Wordsworth de poc em costa la vida una vegada. Anava per l’autopista M1 un dissabte al matí; feien un programa de poesia a la ràdio, Time for Verse, es deia; era un matí d’estiu preciós, i de cop i volta algú va començar a recitar “Oda a la immortalitat” i a mi se’m van omplir els ulls de llàgrimes. I quan circules pel carril central a cent quilòmetres per hora…». La vida amb un forat a dins aplega una àmplia selecció dels poemes que Philip Larkin va publicar en vida—pertanyents als reculls El vaixell del nord (1945), La menys enganyada (1955), Les noces de Pasqua (1964) i Finestrals (1974)—, així com altres composicions de joventut que van aparèixer en publicacions literàries o peces tardanes. Més de trenta anys després de la seva mort, aquest volum trasllada al català l’obra d’un dels poetes més populars de la tradició anglosaxona amb fidelitat, riquesa de recursos i ofici.

Comentaris de la premsa

«M’atreu l’escriptura de Larkin perquè busca ser al límit de les coses i perquè combina la cruesa del llenguatge amb el control més exquisit de les paraules».
Enrique Vila-Matas

«La poesia larkiniana sembla que defugi el sentit clàssic de la bellesa, però, paradoxalment, n’acaba atresorant molta».
Jordi Llavina, La Vanguardia

«Aquest volum és un esdeveniment perquè condensa l’influent llegat del popular poeta anglès, que creix amb el temps i en dona fe la tria».
David Castillo, El Punt Avui

«Un s’endinsa en l’univers de Philip Larkin, aquest ésser solitari i insensat que defugia de la fama, a través d’aquests poemes que parlen, en un cert sentit, i com arriba a intuir Francesc Parcerisas en el pròleg, “de l’individualisme, de la pèrdua de la fe en les grans veritats, de l’exigència i fidelitat a la veritat”. Uns poemes exquisits».
Eric Gras, El Periódico Mediterráneo

«Larkin va ser un poeta excepcional perquè la seva cruesa era implacable i despiadada, però al mateix temps no estava exempta de tendresa, d’una tendresa més existencial que afectiva».
Pere Antoni Pons, Última Hora

«En els versos de Larkin no es troba mai un to altiu i condescendent, la temptació d’alliçonar —i moralitzar— és el que queda més lluny de les seues composicions transparents, d’escadusseres imatges críptiques, amb predilecció per motlles tradicionals i, de vegades, rimes grapejades a consciència».
Alfred Mondria, El Trapezi