Gabriel Galmés va ser un dels més destacats novel·listes en llengua catalana dels últims anys. Des dels seus primers relats fins a les quatre novel·les que va escriure, en tots els seus llibres s’hi reconeix una veu potent i singular. Però va ser també un escriptor de premsa notabilíssim i formidable. Faceciós, amb una bonhomia irònica d’arrel qui sap si més britànica que local, va saber ridiculitzar, amb un estil vigorós i fibrat, però ple tanmateix de veritable simpatia, les manies domèstiques que a cops han quedat establertes com a veritats respectables entre nosaltres. A Vull una estàtua eqüestre s’hi reuneixen textos triats que va escriure per a la premsa dels anys 1990 a 2001. El lector hi trobarà el Galmés més exhilarant i impertinent, però també l’ésser humà càlid i entranyable que s’apropa al món amb la curiositat i l’empatia que solament els grans saben tenir.
“La ductilitat estilística i la varietat de registres són dos dels punts forts de l’antologia. Us ho passareu bé. Molt i molt bé, de fet”.
Jordi Nopca, Ara
“Un llibre sorprenent, inesperat. Ens descobreix un caire relativament inèdit i sucós de l’autor. Trobem un Galmés més efervescent, posseït per una creativitat lliure i desfermada, un escriptor en estat de gràcia. Servint-se d’una gran varietat de recursos literaris, dota aquest petit món d’una consistència tan sòlida i memorable que fa que, al final, sentim ben a prop aquesta colla de llocs i personatges”.
Xavier Dilla, El País
“Tota una troballa. Galmés hi fa servir tots els recursos de la literatura. Divertides, irreverents, boníssimes”.
Julià Guillamon, La Vanguardia
“Castillo ha fet una feina esplèndida a l’hora de triar els textos. Començant pel títol del llibre i passant per l’ordenació de les cròniques, tot és un encert. El llibre té un gran sentit d’unitat i, al mateix temps, de varietat. Els articles de Galmés són boníssims i la seva lectura provoca un cert estat de nostàlgia. Uns textos frescos, vitals, divertits, intel·ligents i incisius. El llibre acaba sent una història sentimental, social i cultural de la seva època”.
Sam Abrams, El Mundo
“Una sorpresa i un regal, perquè ens retorna en plena forma la mirada desperta i punxant marca de la casa”.
Jaume Subirana, El Periódico
“Impagable volum. Galmés, des de la seva mirada local despulla veritats universals: la hipocresia i el cinisme polítics, les aparences, les actituds de nou ric o la ineptitud dels gestors de la cosa pública. Aquesta selecció és la veritable estàtua eqüestre que encimbella una de les veus literàries més particulars de la narrativa catalana dels noranta”.
Jaume Ferrer, Presència
“El lector respirarà aire fresc amb aquestes cròniques, que enterren les cotilles i desempolsen la conya com a mètode periodístic”.
M. Elena Vallés, Diario de Mallorca
