Imagen de Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol (Barcelona 1861-Aranjuez 1931) és la figura més popular de la bohèmia daurada del tombant de segle. De jove va renunciar a la vida d’industrial que la família li tenia preparada i va dedicar-se a pintar, activitat que va ocupar primordialment tota la seva vida. La importància de Rusiñol en el camp de les arts—com a pintor, com a col·leccionista i com a abanderat del modernisme—és tan decisiva com la que té la seva obra en el camp del teatre i, sobretot gràcies a L’auca del senyor Esteve (1907), en el de la narrativa. D’aquesta novel·la ell mateix en va presentar una versió teatral al cap de deu anys, a la mateixa època en què va publicar tres divertidíssimes novel·les fulletonesques: El catala de «La Mancha», La «Niña Gorda» i El Pepet de Sant Celoni.

Llibres publicats com a autor