Poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, Martí de Riquer va escriure dues comèdies, Spinoza i els gentils i El triomf de la fonètica. En aquestes obres, l’autor reprèn la tradició d’un humor català lliure i absurd, ple de caricatura i de farsa. A El triomf de la fonètica, els preparatius d’un matrimoni per interès es convertiran en un deliri amb esquimals, una cabra, filòlegs i gent que menja espelmes; mentre que a Spinoza i els gentils un grup de familiars pocavergonyes es volen quedar els diners de la pobra hereva d’un oncle mort que no és veritablement mort. Amb un humor de la corda dels germans Marx, Boris Vian o Ionesco, aquestes dues obres de joventut de Riquer ens fan anar de l’estupor i el somriure a la riallada franca.
Martí de Riquer (Barcelona, 1914-2013) és internacionalment conegut com a autor d’una extensa i prestigiosa bibliografia sobre múltiples aspectes de la literatura i de la societat medievals, en l’àmbit català, espanyol i romànic. Va ser guardonat, entre d’altres, amb els premis Michel de Montaigne, Creu de Sant Jordi, Lletra d’Or, Crítica Serra d’Or, Menéndez Pelayo, Nacional d’Assaig de les Lletres Espanyoles i Príncep d’Astúries. A Quaderns Crema va publicar Heràldica catalana des de l’any 1150 al 1550 (1983), Heráldica castellana en tiempos de los Reyes Católicos (1986), Vida i aventures de don Pero Maça (1984), Aproximació al Tirant lo Blanc (1990), Quinze generacions d’una família catalana (1998) i Llegendes històriques catalanes (2000); va editar La belle dame sans merci (1983), Tragèdia de Lançalot (1984), Les poesies del trobador Guillem de Berguedà (1996) i el Llibre de tres (1997); i va traduir El conte del graal (1989).
A la venda a partir del 7 de maig.
Els dies 9, 10 i 11 de maig es farà una lectura dramàtica d’El triomf de la fonètica, a la Sala Tallers del TNC (Pl. de les Arts, 1, Barcelona). Hi participaran els actors Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius i Júlia Truyol.
