El dimecres 21 de maig Quaderns Crema publicarà El rastre blau de les formigues, un nou llibre d’aforismes del poeta menorquí Ponç Pons.
De les llargues caminades que d’al·lot feia amb mon pare pel camp, record l’esperit d’uns homes, la majoria anarquistes, que tenien un hort amb arbres fruiters, una caseta i un ca.
Em va semblar que allò era un ideal de vida, i Thoreau —«És aquí i no en cap altre lloc que hi ha el nostre paradís»—m’ho va confirmar.
Crec que hem nascut per conviure, entre la bellesa de l’aire, amb els animals, les plantes, el paisatge… i que la cultura ens pot fer més savis i humans.
Wallace Stevens diu que «Hi ha d’haver alguna cosa de pagès en cada poeta» i:
Tots som un tot.
S’escriu en soledat,
mai solitari.
Amb la inspiració que il·lumina o el desengany que desvela, integrat en la naturalesa, llegint i escrivint pel camp, cerc en la Literatura sentit i veritat.
Menorca, Sa Figuera Verda, tardor de 2012
Ponç Pons (Menorca, 1956) és professor de llengua i literatura. Ha publicat, entre d’altres, les narracions Vora un balcó sota un mar inaudible, les novel·les L’hivern a Belleville, Entre el cel i la terra i Memorial de Tabarka, l’obra de teatre Lokus i el primer volum del seu Dillatari (Quaderns Crema, 2005). Com a poeta, ha publicat Al Marge, Lira de Bova, Desert encès (Quaderns Crema, 1989), On s’acaba el sender, Estigma, El salobre, Abissínia, Pessoanes i Nura (Quaderns Crema, 2006)—Viola d’Or als Jocs Florals, premi de la Crítica Serra d’Or i premi Nacional de la Crítica—. La seva obra poètica figura a les més importants antologies i ha estat traduïda a diverses llengües.
A la venda a partir del 21 de maig.
