Alexandre Cirici Pellicer
La pintura catalana
Publicat originalment l’any 1959, La pintura catalana ofereix una visió panoràmica de la producció pictòrica dels Països Catalans, des de la pintura mural de l’art preromànic als prolífics corrents avantguardistes de la postguerra. Amb una gran capacitat analítica i de síntesi, Cirici basteix un relat brillant en què el teixit artístic local dialoga amb els principals moviments internacionals i que, acompanyat d’unes magnífiques il·lustracions explicatives del mateix autor, convida el lector a endinsar-se en el pensament d’un del grans mestres de la crítica artística del nostre país. Cirici és també l’autor de L’arquitectura catalana.
“Alexandre Cirici fou el primer teòric en adonar-se de la importància del teixit socioeconòmic de cares a entendre la projecció exterior de l’art català”.
Eudald Camps
Col·lecció: Assaig > Assaig Minor (18)
Autor: Alexandre Cirici Pellicer
ISBN: 978-84-7727-570-1
Edició: 1a (Abril de 2016)
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 11,5 x 18 cm
Pàgines: 336
Publicat originalment l’any 1959, La pintura catalana ofereix una visió panoràmica de la producció pictòrica dels Països Catalans, des de la pintura mural de l’art preromànic als prolífics corrents avantguardistes de la postguerra. Amb una gran capacitat analítica i de síntesi, Cirici basteix un relat brillant en què el teixit artístic local dialoga amb els principals moviments internacionals i que, acompanyat d’unes magnífiques il·lustracions explicatives del mateix autor, convida el lector a endinsar-se en el pensament d’un del grans mestres de la crítica artística del nostre país. Cirici és també l’autor de L’arquitectura catalana.
“Alexandre Cirici fou el primer teòric en adonar-se de la importància del teixit socioeconòmic de cares a entendre la projecció exterior de l’art català”.
Eudald Camps
“Sense Cirici, ni l’art, ni la crítica d’art, ni la història de l’art haurien mantingut el delicat fil d’una tradició de cultura nacional”.
Oriol Bohigas, El País
“Només un home d’una sòlida formació acadèmica però que alhora haguera llegit Montaigne amb profit podia resseguir el rastre que va de Taüll a Tàpies sense fer el ridícul. Alexandre Cirici va ser aquest home”.
Joan Garí, Ara
“Amb una gran capacitat analítica i de síntesi, l’autor basteix un relat brillant en què el teixit artístic local dialoga amb els principals moviments internacionals. Una obra encara avui fonamental”.
Eudald Camps, Diari de Girona
“Un gran intent de síntesi de la història de la nostra pintura”.
Francesc Fontbona, El Temps
