Gemma Casamajó i Solé
Com l’oculta flor d’un cactus
«La primera mare és un camp de blat», canta Gemma Casamajó en aquest llibre singularíssim, que s’endinsa en la pregonesa de l’experiència més universal de totes: la materna. Amb intuïció i clarividència, ressegueix el seu rastre ancestral, tan meravellós com contradictori, per, seguint Jane Lazarre, fer un retrat complex, alhora exuberant i íntim, de la «farina mòlta de veritat i enigma» d’aquest incontestable llegat femení—no sempre fructífer però sí renovador—que ens remet als orígens mateixos de la vida. Amares, animares, mares d’aigua, mares mart i mares màquina, totes elles es donen i es dolen en aquests versos terrenals i incandescents que es debaten entre «el sí mitificat de ser mare» i «el no a contracorrent que també sento».
Col·lecció: Poesia > Poesia dels Quaderns Crema (76)
Autor: Gemma Casamajó i Solé
ISBN: 978-84-7727-707-1
Edició: 1
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 15 x 21 cm
Pàgines: 128
«La primera mare és un camp de blat», canta Gemma Casamajó en aquest llibre singularíssim, que s’endinsa en la pregonesa de l’experiència més universal de totes: la materna. Amb intuïció i clarividència, ressegueix el seu rastre ancestral, tan meravellós com contradictori, per, seguint Jane Lazarre, fer un retrat complex, alhora exuberant i íntim, de la «farina mòlta de veritat i enigma» d’aquest incontestable llegat femení—no sempre fructífer però sí renovador—que ens remet als orígens mateixos de la vida. Amares, animares, mares d’aigua, mares mart i mares màquina, totes elles es donen i es dolen en aquests versos terrenals i incandescents que es debaten entre «el sí mitificat de ser mare» i «el no a contracorrent que també sento».
Reportatge a TN migdia de TV3 (01/04/2025)
«Gemma Casamajó fa servir la poesia no pas com a subterfugi per sermonejar a partir d’una determinada ideologia o com a vàlvula d’escapament per a les emocions associades a la maternitat sinó com a camí de coneixement envers els misteris de la maternitat. Com l’oculta flor d’un cactus manté, a més, una absoluta coherència amb les obres anteriors, Terra campa i Domèstica Maragda. De fet, les tres juntes podrien llegir-se com un gran tríptic sobre una manera molt concreta de ser en el món on prevalen les coses bàsiques: el cos, néixer, morir, la casa, la terra. És molta poesia, Gemma Casamajó».
Anton Ferret Baig, Núvol
«Després de Domèstica maragda, dedicat a la llar, on la feminitat neix, es desenvolupa i il·lumina els qui hi conviuen, Gemma Casamajó ofereix ara un altre recull, Com l’oculta flor d’un cactus, dedicat al fet de ser mare. Hi descriu tota la cruesa biològica que implica, les sensacions i sentiments que desperta, les ganes de tenir fills i les de no tenir-ne, la fecundació in vitro, la perimenopausa, la gestació subrogada, l’avortament… múltiples aspectes de la maternitat que esdevenen poemes farcits d’interrogants, delits i imprecacions».
El País Quadern
«Com l’oculta flor d’un cactus permet a la poeta Gemma Casamajó posar sobre la taula tota mena d’experiències felices, o no, que pretenen transmetre una sororitat».
Eli Don, Núvol
«Un llibre de poesia que aborda les llums i ombres de la maternitat. L’autora fa un retrat complex, íntim i no sempre fructífer del que suposa ser mare, però també s’inspira en altres experiències que no són la seva, concretament, les d’una vintena de dones de generacions diferents a qui va entrevistar».
Lluís Llort, El Punt Avui
«Com l’oculta flor d’un cactus camina de l’univers individual al col·lectiu enmig de llums i ombres, flors i punxes».
Eva Piquer, L’Avenç
«Fa anys que admiro la capacitat de Gemma Casamajó per la força de l’emoció llargament acceptada i afaiçonada, i la força de saber-se hereva i potser testimoni únic d’un món que va quedant enrere, que s’esvaneix».
Francesc Parcerisas
