Jacint Verdaguer
Canigó
Després de L ‘Atlàntida (1877), Idil·lis i cants místics (1879) i dos volums de tema montserratí (1880), la publicació de Canigó (1885) significà la confirmació del geni poètic de Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845—Vallvidrera 1902) i la culminació de la nostra Renaixença literària. Concebut com una llegenda romàntica, Canigó té elements que en permeten una lectura simbolista, dins el context de la nova poesia del moment. El seu component mítico-patriòtic, i els seus excepcionals encerts lingüístics i formals, en fan una obra de referència ineludible en la literatura catalana contemporània.
L’edició és de Narcís Garolera, reconegut especialista en Jacint Verdaguer, de qui ha editat el volum en prosa Excursions i viatges (1991) i el recull poètic Flors del Calvari (1995). El text establert es basa en el de la primera edició, però té en compte tant els manuscrits més elaborats del poema com les altres edicions publicades en vida de l’autor. Aquest volum incorpora versos de l’autògraf definitiu—exclosos per error de la primera edició del poema—, i restitueix les formes lingüístiques originals, modificades arbitràriament pels editors al llarg de quasi un segle.
Col·lecció: Miscel·lània > Sèrie Gran (16)
Autor: Jacint Verdaguer
ISBN: 978-84-7727-149-9
Enquadernació: Cartoné
Format: 13,1 x 21 cm
Pàgines: 248
Idioma: Català
Després de L ‘Atlàntida (1877), Idil·lis i cants místics (1879) i dos volums de tema montserratí (1880), la publicació de Canigó (1885) significà la confirmació del geni poètic de Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845—Vallvidrera 1902) i la culminació de la nostra Renaixença literària. Concebut com una llegenda romàntica, Canigó té elements que en permeten una lectura simbolista, dins el context de la nova poesia del moment. El seu component mítico-patriòtic, i els seus excepcionals encerts lingüístics i formals, en fan una obra de referència ineludible en la literatura catalana contemporània.
L’edició és de Narcís Garolera, reconegut especialista en Jacint Verdaguer, de qui ha editat el volum en prosa Excursions i viatges (1991) i el recull poètic Flors del Calvari (1995). El text establert es basa en el de la primera edició, però té en compte tant els manuscrits més elaborats del poema com les altres edicions publicades en vida de l’autor. Aquest volum incorpora versos de l’autògraf definitiu—exclosos per error de la primera edició del poema—, i restitueix les formes lingüístiques originals, modificades arbitràriament pels editors al llarg de quasi un segle.
