L’Atlàntida, majestuós poema èpic guanyador dels Jocs Florals el 1877, és una de les joies més preuades i duradores de la nostra tradició literària. Amb una arquitectura colossal i una potència descriptiva que basteix memorables passatges de bellesa prodigiosa—la visió de l’hort de les Hespèrides i el somni de la reina Isabel en són algunes mostres—, va ser l’obra forjadora de la llengua literària catalana moderna i va valer a Verdaguer el reconeixement literari dins i fora de Catalunya.
No hi ha dubte que continua sent un llibre imprescindible en la biblioteca personal de tot bon lector.
La present edició, a cura de Narcís Garolera, estableix el text de L’Atlàntida a partir de l’edició de 1886, revisada per Verdaguer, i tenint en compte les altres edicions publicades en vida de l’autor.
Jacint Verdaguer (Folgueroles, Osona, 1845 – Vallvidrera, Barcelona, 1902) és l’escriptor català més important i representatiu del segle XIX. Contribueix a la Renaixença, des de posicions catòliques i conservadores, amb una obra que abasta poesia èpica i lírica, prosa narrativa i periodística i literatura de viatges, per la qual té una enorme repercussió popular, incomparable a l’època.
