Un nen de deu anys es queda orfe a la poc edificant Amèrica del 1920 i és posat sota la potestat d’una dama excèntrica, obsessionada per estar à la page, vital, capritxosa, seductora i adorable. Al seu costat, passarà els trenta anys següents immers en una espiral incessant de festes, amors, aventures i diversos cops de fortuna. El lector, atònit, suspès entre la fascinació d’advertir molts dels tics risibles de la seva pròpia època i la riallada explosiva de qui es veu arrossegat cap a un vertiginós remolí, viurà la comicitat en tots els seus registres, «des del dickensià fins al pastís llançat a la cara» (en ajustades paraules de Pietro Citati). I tot això per obra i gràcia d’una de les tietes més inoblidables que hagi concebut mai cap escriptor modern, el perfum de la qual sentim surar en l’aire, amb les llàgrimes presents encara als ulls, molt després d’haver tancat el llibre.
Notes de premsa
“De vegades passen coses així. Escriptors que decideixen divertir-se escrivint i acaben divertint-se ells i la resta del món. Escriuen com si tinguessin patins als dits i el full en blanc fos una pista de gel. En aquest cas, a Central Park i els feliços anys vint. La tieta Mame és un llibre publicat el 1955 i cada vegada que es reediti fins a l’armageddon anirà guanyant més i més lectors. Patrick Dennis va veure com dinou editorials li retornaven el manuscrit d’aquesta novel·la. Però l’editorial que s’hi va arriscar va vendre dos milions d’exemplars i La tieta Mame va estar cent dotze setmanes a la llista dels més venuts. El seu secret? L’inalienable dret a ser viu. I ser viu significa divertir-se. Com et sap greu acabar-la és el pitjor que es pot dir d’aquesta novel·la”.
Carlos Zanón, AVUI
“Divertida i eixelebrada, aventurera i capritxosa”.
Antonio Lozano, La Vanguardia
"Demanin-la als Reis, si no la Tieta Mame en persona, almenys la novel·la. Per estrenar el calendari amb un somriure."
Isabel Gómez Melenchón, La Vanguardia
“Un llibre que farà riure per dins i per fora.”
ELLE
“Exquisida novel·la que provoca riallades.”
Vanity Fair
"Aquesta comèdia animaria un mort."
Ricard Ruiz Garzón, Time Out
"Extravagants bogeries i delirants aventures."
The New York Times
"La tieta Mami encanta, sedueix i diverteix. Feia anys que no reia tant … Gairebé sempre els llibres que fan riure són bells: perquè el riure és una de les màximes divinitats de l'existència i de la literatura."
Pietro Citati, La Repubblica
