Quan la història contemporània no era encara una disciplina estesa i dominant a les universitats, i els historiadors espanyols, Vicens inclòs, tot just començaven a establir dèbils i subordinades relacions culturals amb el continent, un col·lega italià, per encàrrec d’un editor gairebé desconegut, Marzorati, va convidar Jaume Vicens a participar en un projecte majestuós: una nova història contemporània d’Europa. Acceptada la proposta, a despit de la seva salut, Vicens redactà en poc més de mig any un text il·lusionant i valent, completament sincer, i l’anuncià a algun dels seus amics i corresponsals com el millor que mai havia fet, la seva obra culminant. La dificultosa edició d’un projecte colossal va retardar la publicació dels llibres fins als últims mesos de la seva vida. Avui, el Vicens de Marzorati s’erigeix davant nostre com un monument. Una obra que iniciava el viratge definitiu del mestre cap a un nou món, tot just albirat.
“Una obra editada magistralment per l’estudiós Marín Gelabert i en la qual Vicens va parlar amb la llibertat que aquí no tenia”.
Mauricio Bach, La Vanguardia
“Més enllà de l'indubtable interès acadèmic, el descobriment és una gran notícia per als amants de l'honestedat. Valguin com a prova les anotacions fetes a cor obert per Vicens Vives sobre la Guerra Civil. La particular mirada de l'historiador s'aplica també a la construcció de l'Espanya franquista, que defineix com a marcada per un estraperlo que havia embrutit el país”. Carles Geli, El País
“Aquest Vicens gairebé inèdit, desenterrat pel meticulós M.A. Marín Gelabert, és una revelació. El llibre destaca per la llibertat amb què Vicens explica l'època moderna fins al seu present. La seva claredat mental és envejable, cosa que permet esquematitzar el trencaclosques que va ser la política espanyola del XIX”.
Jordi Amat, La Vanguardia
"Espanya contemporània (1814-1953) és un assaig històric i historiogràfic sobre l'Espanya contemporània, un text de síntesi, personal i sincer, documentat i lliure. Un recorregut interpretatiu per un segle i mig de vida política, econòmica, social i cultural puntejat sempre pel context europeu. Vicens es comporta com un experimentat director d'orquestra: dirigeix el discurs amb seguretat, dóna un to propi als combats ideològics i als girs dramàtics, sap fins on pot esprémer cada nota. Un autèntic plaer i tota una lliçó pòstuma"
Ignasi Aragay, ARA
“Un text accessible que es qüestiona a sí mateix contínuament, buscant un equilibri intel·ligent entre les postures enfrontades que llavors tenyien qualsevol text històric sobre Espanya. És doncs un text molt estimulant, que a cada pàgina obre nous interrogants”.
Robert Juan-Cantavella, El Mundo
"Una edició plena de sorpreses".
Núria Escur, La Vanguardia
“El text és d’una lucidesa que enamora, i explica els moviments socials i polítics com si fossin l’avenç ineluctable de plaques tectòniques adreçades al xoc”.
Patrícia Gabancho, Ara
“Sintetitza de manera brillant el període que comença amb la Guerra del Francès”.
Francesc-Marc Álvaro, La Vanguardia
“Evidencia tant la perspicàcia com l’exquisit sentit d’anàlisi d’un dels nostres més preclars, i enyorats, historiadors”.
Xavier Serrahima, El Punt Avui
“En una època d’aïllament d’Espanya de la comunitat internacional, el seu treball va emergir per la seva potència intel·lectual”.
Toni Mata, Regió 7
“La llegenda de Jaume Vicens Vives s'engrandeix amb el seu enlluernador i sintètic Espanya contemporània”. Matías Vallés, Diario de Mallorca
“Possiblement el seu text més penetrant, més important des de tots els punts de vista. Curiosament, un text oblidat de 1953 és un text d'actualitat el 2013”.
«M’agradaria poder donar una idea de la satisfacció intel·lectual que produeix la lectura de l’obra del senyor Vicens … L’aparició del doctor Vicens Vives com historiador és un dels fenòmens més extraordinaris que s’ha produït al nostre sistema intel·lectual». Josep Pla
«Jaume Vicens Vives és l’únic historiador hispànic que escrivia història com ho feien els altres historiadors europeus». Raymond Carr
