Jaume Vicens Vives
Jaume Vicens Vives (Girona 1910 – Lió, França, 1960) es llicencià el 1930, i es doctorà el 1936 amb una tesi sobre Ferran II i la ciutat de Barcelona. Des de l’any 1932 es dedicà a l’ensenyament. Catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Saragossa (1947) i de Barcelona (1948), va ocupar més endavant la càtedra d’Història Econòmica d’Espanya a la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques de la Universitat de Barcelona. Va ser també membre del Comitè per al Progrés de les Ciències Socials de la UNESCO i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, així com corresponent d’altres de l’estranger. Dirigí el Centro de Estudios Históricos Internacionales de la Universitat de Barcelona, on s’encarregà de les revistes Índice Histórico Español i Estudios de Historia Moderna. Va publicar importants estudis sobre el segle XV a Catalunya, sociologia històrica, història econòmica i també història general espanyola i mundial. En la seva darrera etapa, passà del camp de la història medieval a l’estudi de la conjuntura històrica dels segles XIX i XX.
