El descrèdit de la literatura

«Les amenaces a què es veu sotmesa arreu l’alta literatura en la cultura de masses prenen en el cas català unes dimensions afegides, uns errors en les respostes, que em porten a dubtar de les seves possibilitats de supervivència. No hi ha altre model aprovat de llengua que el periodístic, estàtic, podat, desproveït de tota agilitat. El cànon defensat pel positivisme voluntarista imperant a les universitats omple el bagatge de pedres i allunya els catalans de la seva literatura. Alhora, l’estratègia de conquerir un públic ampli amb novel·les emmarcades a qualsevol època i lloc menys a l’entorn vital dels destinataris s’assembla al cant de l’aneguet lleig. La submissió, en definitiva, de la literatura catalana a la política del catalanisme, que al seu torn l’ha abandonat, li escapça d’arrel les possibilitats d’interlocució social».