Lord Byron
George Gordon Noel Byron (Londres, 1788 – Mesolóngion, Grècia, 1824) fou educat a Aberdeen per la seva mare, noble escocesa, amb qui tingué relacions difícils. El 1798 heretà del seu oncle el títol de lord. Del 1813 al 1816 publicà, imitant Walter Scott, els poemes narratius The Giaour (‘La infidel’, 1813), The Bride of Abydos (‘La núvia d’Abidos’, 1813), The Corsair (‘El corsari’, 1814), Lara (1814) i The Siege of Corinth (‘El setge de Corint’, 1816). El 1815 es casà amb Anne Isabella Milbanke, la qual se separà d’ell un any després, acusant-lo de crueltat i bogeria. Acusat també de mantenir relacions incestuoses amb la seva germanastra Augusta Leigh, es veié apartat dels cercles socials, i abandonà definitivament Anglaterra el 1816. Viatjà per Bèlgica, Alemanya i Suïssa, on trobà Percy Bysshe Shelley i tingué un afer amorós amb la cunyada d’aquest, Jane Clairmont. Compongué llavors el tercer cant del Childe Harold’s Pilgrimage, i l’any següent, a Florència, n’escriví el quart. En aquest període escriví també els drames Manfred (1817) i Caín (1821, Quaderns Crema, 1997).
