Lluís Calvo
Lluís Calvo (Saragossa, 1963). Llicenciat en Geografia, sobresurt per la seva producció poètica, que inclou els reculls Veïnatge d’hores (1987, premi Amadeu Oller), A contrallum (1989, premi Miquel Martí i Pol), Vida terrenal (1991, premi Miquel de Palol de poesia 1990), Jardí d’una ciutat deserta (1992, Salvador Espriu de poesia de Calafell, 1991), La llunyania (Quaderns Crema, 1993), El món que respirava pels ulls (1996, premi J.M. López-Picó 1995), L’estret de Bering (Barcelona 1997, premi Ciutat de Palma 1996), Opus spicatum (2000, premi Maria Mercè Marçal), Omissió: l’u de la u (2001), El buit i la medusa (2002, flor natural als Jocs Florals de Barcelona), La tirania del discurs: protoversos i electropoemes (2003), Andròmeda espiral: els bumerangs de Villa Chigi (2005), Al ras (2007), Última oda a Barcelona (2008, amb J. Valls), Cent mil déus en un cau fosc (2008, premi Rosa Leveroni de poesia 2007) i Col·lisions (premi Vicent Andrés Estellés de poesia 2009). És també autor de les novel·les Aconitum (1999), Electra i la carretera (2001) i L’expulsió del paradís (2004), dels estudis literaris Les interpretacions (2006) i de l’obra teatral Miserere! (2000). Foto: davidj.cot.
