Imagen de Jacques Maritain

Jacques Maritain (París, 1882 – Tolosa, 1973). Deixeble de Bergson, es convertí al catolicisme (1906) sota la influència de Léon Bloy. Professor de l’Institut Catholique de Paris des del 1914, durant la Segona Guerra Mundial fugí als EUA, on fou professor a Princeton; en 1945-48 fou ambaixador de França al Vaticà. Representant de la neoscolàstica, especialment del neotomisme, es proposà d’establir una metafísica cristiana, ontològicament fonamentada, en oposició a l’idealisme modern, que servís per a les qüestions teòriques i pràctiques. De les seves nombroses obres, cal citar La philosophie bergsonienne (1914), Art et scolastique (1920), Éléments de philosophie (1920-23), Distinguer pour unir (1932), De la philosophie chrétienne (1933), Humanisme intégral (1936; traducció catalana, 1966), Le crépuscule de la civilisation (1941), De Bergson à Thomas d’Aquin (1944), La philosophie morale (1960) i Le paysan de la Garonne. 

Llibres publicats com a autor