Leopoldo Pomés
Vidre de nit seguit de Polvo de sombras
Leopoldo Pomés va ser fotògraf i publicista. Jove inquiet en anys difícils per a la cultura a Espanya, ben aviat va escollir la fotografia com a mitjà d’expressió artística. A les dècades de 1960 i 1970 va aplicar la seva passió per la imatge i la llum a la publicitat, camp en què va ser i és considerat innovador del seu temps. Conegut com a fotògraf, comunicador i impulsor creatiu en altres camps, Quaderns Crema ha editat un recull dels seus poemes inèdits: Vidre de nit seguit de Polvo de sombras.
Col·lecció: Poesia > Poesia dels Quaderns Crema (64)
Autor: Leopoldo Pomés
ISBN: 978-84-7727-566-4
Edició: 1a (Juliol 2015)
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 15 x 21 cm
Pàgines: 48
Leopoldo Pomés va ser fotògraf i publicista. Jove inquiet en anys difícils per a la cultura a Espanya, ben aviat va escollir la fotografia com a mitjà d’expressió artística. A les dècades de 1960 i 1970 va aplicar la seva passió per la imatge i la llum a la publicitat, camp en què va ser i és considerat innovador del seu temps. Conegut com a fotògraf, comunicador i impulsor creatiu en altres camps, Quaderns Crema ha editat un recull dels seus poemes inèdits: Vidre de nit seguit de Polvo de sombras.
Aquest títol es troba disponible en e-book. Per coneixe'n el preu, el format i altres característiques, si us plau, consulti amb la seva botiga d'e-books preferida.
“El fotògraf Leopoldo Pomés ha trigat seixanta anys a publicar els 19 poemes que va escriure després que s’allunyés d’ell, rumb a l’Argentina, qui va ser el gran amor de la seva vida, i la seva primera model fotogràfica, uns poemes que són concisos, intensos i dolguts”.
Ernest Alós, El Periódico
“Són poemes molt curts, alguns de només dos versos, tendres en la seva duresa, d’espontània vitalitat, on sura el sentit de la mort malgrat l’esperança de la vida i fins a certa solitud, alguna cosa ja tangible en la seva fotografia”.
Carles Geli, El País
“És una magnífica oportunitat per conèixer algú que ha sabut fer poesia amb la imatge i que demostra un talent semblant amb la paraula escrita. Són textos extremadament personals, però que aconsegueixen colpir el lector gràcies a la senzillesa aparent dels seus intensos versos”.
Víctor Fernández, La Razón
“Trobem una senzillesa gaire bé naïve, recolzada per un ritme juganer que recorda a certs poemes vanguardistes”.
Enrique Cebrián, Heraldo de Aragón
“Leopoldo Pomés parla de la seva absència, sentiment que el va portar a descobrir la poesia i li va permetre ser finalista del premi de poesia Óssa Menor, el 1951”.
El Temps
