Truman Capote
Música per camaleons
Traducció de Quim Monzó
«Em vaig situar a mi mateix al centre de l’escenari, i vaig reconstruir, d’una manera severa i meticulosa, les converses tòpiques amb gent de cada dia: el porter de casa, un massatgista del gimnàs, un vell amic d’escola, el dentista. Desprès d’escriure centenars de pàgines d’aquesta mena de coses senzilles, vaig acabar per desenvolupar-ne un estil. Havia trobat una carcassa on podia incloure tot el que sabia sobre l’escriptura. Més tard, fent servir una versió modificada d’aquesta tècnica, vaig escriure una curta novel·la sense ficció—Taüts tallats a mà—i una sèrie de contes. El resultat és el present volum».
Col·lecció: Narrativa > Biblioteca Mínima (17)
Autor: Truman Capote
Traductor: Quim Monzó
ISBN: 978-84-7727-307-3
Edició: 4a
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 13,1 x 21 cm
Pàgines: 336
Idioma: Català
«Em vaig situar a mi mateix al centre de l’escenari, i vaig reconstruir, d’una manera severa i meticulosa, les converses tòpiques amb gent de cada dia: el porter de casa, un massatgista del gimnàs, un vell amic d’escola, el dentista. Desprès d’escriure centenars de pàgines d’aquesta mena de coses senzilles, vaig acabar per desenvolupar-ne un estil. Havia trobat una carcassa on podia incloure tot el que sabia sobre l’escriptura. Més tard, fent servir una versió modificada d’aquesta tècnica, vaig escriure una curta novel·la sense ficció—Taüts tallats a mà—i una sèrie de contes. El resultat és el present volum».
«Gran artista del llenguatge, pioner de la narrativa de noficció, emblema LGTBI i capdavanter de la cultura del narcisisme i l’excés…, no hi ha dubte que Capote va marcar una època… que en bona mesura encara és la nostra».
Sergio Vila-Sanjuán, La Vanguardia
«Un llibre per llegir i rellegir perquè s’hi troben totes les qualitats d’un bon recull de contes: cap conte hi és sobrer, està escrit magistralment perquè Truman Capote combina a la perfecció l’acidesa cruel amb la sensibilitat més sincera, les històries transmeten i encomanen la percepción del món de l’autor».
Mònica Batet, El Punt Avui