Elsa Morante
La Història
Traducció de Marina Laboreo
Aquesta novel·la extraordinària, la més bella del segle XX segons Natalia Ginzburg, relata els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial i la postguerra immediata a través dels ulls de l’Ida Ramundo, mestra d’escola d’origen jueu, i del seu fill petit Useppe, però també de l’ample elenc de personatges que els acompanyen en el seu periple pels barris romans assolats pels bombardeigs i les barriades perifèriques habitades per refugiats, proscrits, pròfugs i altres pàries de la societat. Hereva de la crònica, Morante hi basteix una trama de petites històries inevitablement política—i profundament incòmoda per a l’intel·lectualitat de l’època—on rescata de l’oblit els destins obviats de tots aquells als quals és negada la transcendència històrica, assolint un relat coral de què brota, en paraules de l’autora, «la bellesa humana més encantadora: aquella en què la raó es confon amb la gràcia».
Col·lecció: Narrativa > Biblioteca Mínima (232)
Autor: Elsa Morante
Traductor: Marina Laboreo
ISBN: 978-84-7727-703-3
Edició: 2
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 13 x 21 cm
Pàgines: 792
Aquesta novel·la extraordinària, la més bella del segle XX segons Natalia Ginzburg, relata els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial i la postguerra immediata a través dels ulls de l’Ida Ramundo, mestra d’escola d’origen jueu, i del seu fill petit Useppe, però també de l’ample elenc de personatges que els acompanyen en el seu periple pels barris romans assolats pels bombardeigs i les barriades perifèriques habitades per refugiats, proscrits, pròfugs i altres pàries de la societat. Hereva de la crònica, Morante hi basteix una trama de petites històries inevitablement política—i profundament incòmoda per a l’intel·lectualitat de l’època—on rescata de l’oblit els destins obviats de tots aquells als quals és negada la transcendència històrica, assolint un relat coral de què brota, en paraules de l’autora, «la bellesa humana més encantadora: aquella en què la raó es confon amb la gràcia».
Aquest títol s’ha publicat seguint els criteris de l’ecoedició, que té com a objectiu reduir l’impacte ambiental del sector editorial i garantir l’aplicació de pràctiques respectuoses amb el medi ambient.
El llibre té l’ecoetiqueta de l’Institut de l’Ecoedició, que serveix per calcular, minimitzar i comunicar l’impacte ambiental associat a la seva producció.
Pots veure aquí l’ecoetiqueta de la primera edició i aquí la de la primera reimpressió.
Aquest títol es troba disponible en format audiollibre. Per coneixe'n el preu i altres característiques, si us plau, visiti la seva botiga d'audiollibres preferida.
«La Història és una classe magistral d’escriptura, de compromís social i d’observació de la vida; un d’aquells llibres totèmics de la història de la literatura».
Clàudia Rius, Ara
«La Història és un festival brillant i excessiu d’Elsa Morante, que des del seu debut amb Mentida i sortilegi va ser assenyalada com una escriptora amb una facilitat enorme per combinar fantasia i realitat. A la novel·la la mort és inevitable i omnipresent, infiltrant-se en el teixit amb contundència o subtilesa en funció de com evoluciona la trama, sense cap peça solta dins el trencaclosques coral».
Jordi Corominas i Julián, El País Quadern
«Una obra literàriament ambiciosa i que va al moll de l’os. Aquesta cabalosa novel·la coral és un cant a la resistència humana i a l’heroisme quotidià dels més febles, capaços de mostrar una fortalesa numantina. La lectura no és gens feixuga i és molt estimulant».
M. Àngels Cabré, Ara Llegim
«La Història té, de punta a punta, un aire de crònica viscuda».
Jordi Llavina, El Punt Avui
«Una novel·la ambiciosa que aconsegueix els seus objectius: aproximar-se a la Segona Guerra mundial i a la primera postguerra italiana. Aconselladísima!».
Biel Mesquida, Diario de Mallorca
«Elsa Morante pren un paper testimonial, el dels qui volen que quelcom perduri, el d’una transmissora que exposa el que ha vist amb l’esperança que n’aprenguem alguna cosa. La Història és una tragèdia, un drama dels que fan plorera. Fa mal, sí, però aquí és on justament rau la seva importància, la importància del record».
Joan Llobera, Núvol
«La novel·la més bella del segle XX».
Natalia Ginzburg
«Elsa Morante va ser la meva mestra. […] És fascinant. He intentat aprendre dels seus llibres, però em semblen insuperables».
Elena Ferrante
«Mig segle després de la seva publicació, mentre el genocidi i les massacres continuen sacsejant el món, l’obra de Morante recupera una profunda rellevància. La fúria de l’autora s’adreçava a tots els que van participar en la guerra o es van negar a aturar-la».
Nilanjana Roy, Financial Times
