Josep Maria Ruiz Simon
Fora d’hora
L’any 86 podria passar a la Història com l’any en què la postmodernitat es va posar xiruques i va esdevenir moderna i carrinclonament avantguardista. L’any 87, com l’any en què la Corporació Metropolitana i el federalisme van esdevenir petits equívocs sense importància. L’any 88, com aquell en què la General’tat va substituir l’estètica sempre freda de l’aritmètica pressupostària per la geometria mil·lenària i preconciliar, i va quadrar el cercle. L’any 89 podria passar a la Històna com l’any en què va morir la Revolució. Però també com l’any en què es va publicar Fora d’hora, una crònica brillant i divertida de la vida cultural d’aquests últims temps, una dissecció incisiva i irònica de les modes i les actituds de la fauna intel·lectual i política contemporània. Amb armes de la millor tradició — que van de la paròdia a la reducció a l’absurd, passant per l’aforisme i per la paradoxa —, els articles de Josep Maria Ruiz Simon demostren que encara és possible un pensament crític que no recorri al sermó com a gènere literari.
Col·lecció: Narrativa > Mínima Minor (38)
Autor: Josep Maria Ruiz Simon
ISBN: 978-84-7727-040-9
Edició: 1a
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 11,5 x 18 cm
Pàgines: 168
Idioma: Català
L’any 86 podria passar a la Història com l’any en què la postmodernitat es va posar xiruques i va esdevenir moderna i carrinclonament avantguardista. L’any 87, com l’any en què la Corporació Metropolitana i el federalisme van esdevenir petits equívocs sense importància. L’any 88, com aquell en què la General’tat va substituir l’estètica sempre freda de l’aritmètica pressupostària per la geometria mil·lenària i preconciliar, i va quadrar el cercle. L’any 89 podria passar a la Històna com l’any en què va morir la Revolució. Però també com l’any en què es va publicar Fora d’hora, una crònica brillant i divertida de la vida cultural d’aquests últims temps, una dissecció incisiva i irònica de les modes i les actituds de la fauna intel·lectual i política contemporània. Amb armes de la millor tradició — que van de la paròdia a la reducció a l’absurd, passant per l’aforisme i per la paradoxa —, els articles de Josep Maria Ruiz Simon demostren que encara és possible un pensament crític que no recorri al sermó com a gènere literari.