Tap d'escopeta és la història d'un amor entrebancós i d'una amistat irreconciliable, però també és la descripció d'una crisi de serietat i una reivindicació del dret de fracassar. Entre les bodes de dos companys de colla, Didac Desprius, amb la sinceritat sense límits de qui menteix de gust i per gust, pel simple plaer d'inventar-se a si mateix, ens parla de la seva aversió al matrimoni, de la seva relació amb la Neus, del Llorenç — l'amic absent i mitificat —, del Quim — l'amic incòmode i potser massa present — i d'un gat esquerp i malhumorat que es diu Franco. El resultat, aquesta novel·la, constitueix un retaule sobre l'aprenentatge de l'art de mentir i sobre la Barcelona nocturna d'uns anys en què, de sobte, tot semblava possible. O, si voleu, una justificació del fet que l'única sortida sigui continuar fracassant, com en la cursa folla de qui va en bicicleta i corre només per aguantar l'equilibri.