Advocat i economista, Amadeu Cuito pertany a una família fortament compromesa amb la cultura i la política catalanes, amb un pes de gran rellevància en el nostre passat recent. Exiliat a França de ben petit, ens parla dels anys d’ocupació alemanya, de les vicissituds de l’exili, tant a Perpinyà com a París. Alumne d’un dels grans col·legis de la capital francesa i de la seva universitat, participa en els debats intel·lectuals i polítics que l’agiten. Plenament integrat en la vida francesa, però amb freqüents viatges a Catalunya, passa a formar part del moviment antifranquista de la mà de Josep Pallach. En acabar la carrera, es trasllada als Estats Units. Més tard, a partir de 1962, entra en contacte amb els principals protagonistes de l’oposició espanyola. Seran anys d’apassionada activitat política, que són repassats en aquest llibre per un escriptor de talent que no renuncia a una visió personal dels esdeveniments que li ha tocat viure.
Entrevista a El País: "Seguim sense buf des de 1939"
Entrevista a l'AVUI: "Somiàvem un país i en vaig trobar un altre"
“Les memòries d’Amadeu Cuito diuen el que l’autor vol dir però sempre des del respecte a l’altre i des d’un cert distanciament que fa molt suggestiva una vida més que interessant”.
Lluís Foix, AVUI
“Un llibre ben escrit, amb una claredat de pensament i d’exposició encantadores, que reflecteix les capacitats d’un home d’acció, per obligació, i de pensament i alta sensibilitat, per gust, amb passions i fidelitats inalterables, però també amb la punta necessària d’esperit crític, d’escepticisme saludable i de les gotes d’ironia adequades”.
Xavier Pla, AVUI
“La lectura de les memòries de Cuito m’ha fet bavejar d’enveja: per l’enteresa de l’home, pels fets que ha viscut, per les persones que ha conegut, pels països per on ha viatjat, pel “savoir faire” amb què ha sabut combinar una indissimulable tirada per la bona vida i la coherència moral i el compromís polític. També cal consignar que la prosa és igualment envejable. Sòbria i saborosa, deixa entreveure les nombroses lectures i la vasta cultura de l’autor, un proustià fanàtic”.
Pere Antoni Pons, Diari de Balears
"Ploma magistral".
Sergi Garcia, Guía del Ocio de Barcelona
“Paga la pena llegir-lo”.
Juan-José López Burniol, La Vanguardia
“Aquest és un llibre imprescindible. La vida que conta és la vida de molts, no solament la pròpia”.
Vicent Alonso, El País
“Excel·lentment escrites”.
Quim Torra, Ara
“Les seves memòries són una llicó d’història. La seva lucidesa és tan vibrant que, probablement, passarà desapercebuda”.
Andreu Loncà, Segre
“Escrita amb una prosa àgil per un home amb inquietuds polítiques i culturals”.
Llorenç Capdevila, Regió 7
