Rainer Maria Rilke
Rainer Maria Rilke (Praga, 1875 – Valmont, Suïssa, 1926) va abandonar aviat la carrera militar per estudiar literatura i filosofia a les universitats de Praga, Munic i Berlín, i el 1894 va publicar els primers poemes. Després d’un breu matrimoni amb Clara Westhoff, el 1902 va iniciar els seus viatges, que el van dur, entre d’altres destins, a París, on va conèixer Cézanne i Rodin, del qual va ser secretari. Mentrestant va publicar El llibre de les imatges (1902) i els dos volums de les Nous poemes (1907 i 1908), tot i que no va assolir un veritable reconeixement fins a l’aparició de la seva novel·la autobiogràfica Els quaderns de Malte (1910). El 1921 es va establir a Suïssa, on va acabar la seva obra més complexa, Elegies de Duino (1922), que evoca l’estada del poeta al castell de Trieste el 1910. Va dedicar els darrers anys de la seva vida a traduir Paul Valéry i a escriure, ell també, alguns poemes en francès, abans de morir de leucèmia el 1926.
