El dijous 12 de desembre, a les 18:30 h, Nuccio Ordine presentarà el seu llibre La utilitat de l’inútil (Quaderns Crema, 2013) a l’Institut Italià de Cultura de Barcelona (Passatge Méndez Vigo, 5). L’acte comptarà amb la participació de María José Vega, Catedràtica de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB. L’entrada és lliure.
“Si deixem morir el gratuït, si renunciem a la força generadora de l’inútil, si només escoltem el mortífer cant de sirenes que ens impel·leix a perseguir el benefici, tan sols serem capaços de formar una col·lectivitat malalta i sense memòria que, extraviada, acabarà per perdre el sentit de si mateixa i de la vida. I aleshores, quan la desertificació de l’esperit ens hagi ja assecat, serà realment difícil imaginar que l’ignorant homo sapiens pugui exercir encara un paper en la tasca de fer més humana la humanitat”. NUCCIO ORDINE
La utilitat de l’inútil de Nuccio Ordine ha arribat, dos mesos després de la seva publicació a Itàlia (Bompiani), a la 6a edició i als 30.000 exemplars venuts. I a França (Les Belles Lettres), als 10.000. D’altra banda, ja estan en marxa les traduccions de l’obra a Corea, Brasil, Grècia i Alemanya. Fa uns dies el manifest va escalar fins al quart lloc de la llista dels llibres més venuts de no ficció, a La Repubblica.
La recepció per part de la crítica, tant a Itàlia como a França ha estat molt positiva: l’escriptor Roberto Saviano ha destacat que es tracta d’”un llibre necessari… una guia en aquesta vida rosegada per la crisi, per l’ànsia d’eficiència, per les fallides”; el Corriere della Sera ha afirmat que “aquest breu manifest servirà per a donar sentit a tot el nostre temps perdut i al nostre treball”; Fabio Fazio, que presenta Che tempo che fa, històric programa d’entrevistes de la RAI, va dir que “m’ha impresionat… és un llibre revolucionari, preciós i important que convida a pensar en allò que realment és prioritari a la vida”. Le Monde va considerar La utilitat de l’inútil, “el llibre ideal per a començar l’any”.
Nuccio Ordine (Diamante, 1958) és professor de Literatura italiana a la Universitat de Calàbria i autor de diversos llibres, bona part d’ells centrats en la figura de Giordano Bruno. Ha estat professor visitant de centres com Yale, Paris IV-Sorbonne, CESR de Tours, IEA de Paríss, el Warburg Institute o el Max Planck de Berlín. És també membre del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies i de la Fundació Alexander von Humboldt, així com membre d’honor de l’Institut de Filosofia de l’Acadèmia Russa de Ciències.
