Aprofitant que s’acosta la diada de Sant Jordi, els volíem recomanar alguns dels títols de Quaderns Crema que han rebut aquest darrer any els elogis tant per part de la crítica com dels lectors.
Maurici Pla és una veu literària d’una singularitat notable. En aquesta novel·la explora, amb una tècnica paral·lela a la del còmic de línia clara i un humor maliciós i juganer, els límits i el valor de les coses i les relacions humanes, de l’engany, l’estafa i l’estupefacció. Abrigada per una prosa exacta, L’alquímia del mercat d’alquímies destapa l’enganyifa dels balins de plom que tan sovint ens són venuts com perles d’un collaret.
“En el mercat d’alquímies que acaben sent tots els anys per aquestes dates les llibreries, la novel·la de Maurici Pla brilla entre les muntanyes de ferralla i ciutats de fum”.
Julià Guillamon, La Vanguardia
«Una de les veus més originals i trencadores de la nostra literatura. En temps difícils per la literatura, cal agrair que l’any comenci amb l’aportació d’una obra tan punyent, seriosa i modèlica».
Jordi Capdevila, AVUI
Després de la invasió alemanya de Polònia, l’estat polonès es va instal·lar a Londres. El jove Jan Kozielewski, (Jan Karski), va rebre la important missió de fer de correu entre el govern polonès a l’exili i la resistència interior. Així comença una història trepidant d’espionatge, detencions, lleialtat i camaraderia que el va fer recórrer Europa en plena guerra, i que s’acaba amb una sorprenent visita al gueto de Varsòvia i el descobriment, quan va entrar clandestinament en un camp de concentració, de l’existència del terrible pla d’assassinat sistemàtic del poble jueu, que va anunciar per primera vegada al món davant d’unes orelles incrèdules. El llibre, escrit pel seu autor al cap d’un any de les seves extraordinàries aventures, recull, amb una enorme capacitat narrativa, tots els detalls i les històries que li van sobrevenir. En paraules del mateix Karski: «L’autor no explica res més que allò que ell mateix ha viscut, vist i escoltat».
«Karski va revelar als poderosos d’aquest món allò que el món no volia saber».
Jorge Semprún
Els naufragis de la maduresa són al centre d’aquest nou recull de vint relats de Sergi Pàmies. Les fatalitats individuals i col·lectives, la capacitat de sobreviure-hi i les emocions de tota mena que provoquen són tractades amb l’estil obsessiu i sobri que ha caracteritzat els últims llibres de l’autor i que ha aconseguit atrapar milers de lectors. Per primera vegada, Pàmies construeix ficcions a partir de materials autobiogràfics, i retrata les dificultats existencials d’uns personatges que, amb una determinació tan absurda com heroica, tenen esma per pedalar sense moure’s del lloc.
“Cada quatre o cinc anys, amb cada llibre publicat, Pàmies es va configurant com un tolstoià de la narració curta, que parteix de les il·lusions perdudes per construir monuments delicats.”
Vicenç Pagès, El Periódico
En Midori Edo és un nen en trànsit cap a l’edat adulta. Viu amb l’Aiko, la seva mare soltera, i la seva àvia Masako, i rep visites del seu pare biològic. En Hanada, el seu amic de l’escola, vol vestir-se de dona per anar pel carrer «com si m’estiguessin apunyalant». I la Mizue, que està enamorada d’ell, li demana més proximitat física. Crònica subtil del canvi, la recerca de la identitat sexual i l’amistat, Allò que brilla com el mar és, per damunt de tot, una història en què flueixen amb naturalitat els aspectes més recòndits de l’ànima.
“Novel·la d’iniciació que de vegades recorda a Herman Hesse. Amb l’asèpsia nipona i el més pur surrealisme existencial, assistim al trànsit de Midori a l’edat adulta, sota la tutela d’una mare soltera, un pare absent i una àvia lúcida en extrem. Identitat sexual, primeres aventures amoroses, reafirmació vital, por a la uniformitat… I ecos de Botchan de Natsume Sosekido”.
Ángeles López, La Vanguardia
Marcos Montes ens parla de les peripècies d’un obrer que intenta sortir d’una mina d’or després d’un accident, i de les dificultats que troba per aconseguir-ho. És, també, la confluència de persones exhaustes i angoixades per una sort dubtosa. Però, qui sap si per damunt de tot, no és una defensa i apologia del perdó, tant de l’aliè com del propi. David Monteagudo, amb l’habilitat narrativa i les qualitats amb què ens va sorprendre a Fi, ens condueix de nou—i ens commou—en un viatge que s’apropa als valors essencials i més lleugers de l’ànima humana.
“A cavall entre El castell de Kafka i la novel·la d’aventures de Verne.”
Josep Lambies, Time Out
“Una narració amb l’estructura i la intenció d’un mite.”
Jordi Llavina, Avui
Un nen de deu anys es queda orfe a la poc edificant Amèrica del 1920 i és posat sota la potestat d’una dama excèntrica, obsessionada per estar à la page, vital, capritxosa, seductora i adorable. Al seu costat, passarà els trenta anys següents immers en una espiral incessant de festes, amors, aventures i diversos cops de fortuna. El lector, atònit, suspès entre la fascinació d’advertir molts dels tics risibles de la seva pròpia època i la riallada explosiva de qui es veu arrossegat cap a un vertiginós remolí, viurà la comicitat en tots els seus registres, «des del dickensià fins al pastís llançat a la cara» (en ajustades paraules de Pietro Citati). I tot això per obra i gràcia d’una de les tietes més inoblidables que hagi concebut mai cap escriptor modern, el perfum de la qual sentim surar en l’aire, amb les llàgrimes presents encara als ulls, molt després d’haver tancat el llibre.
“Un llibre que farà riure per dins i per fora.”
ELLE
“Exquisida novel·la que provoca riallades.”
Vanity Fair
