Francesc Trabal és un dels membres més destacats de la Colla de Sabadell i un dels escriptors més influents del segle XX català. Autor de L’home que es va perdre o Vals, mostres d’una ironia pròpia, Trabal ha estat reivindicat per escriptors com Quim Monzó i Sergi Pàmies i a dia d’avui continua sent model d’inspiració per les noves generacions. Els escriptors Jordi Nopca i Marina Espasa mantindran un diàleg sobre la influència trabaliana, moderats per Joan Safont, el pròxim dilluns 25 de novembre a les 19 h a la Biblioteca Vila de Gràcia.
Entrada lliure i gratuïta.
Francesc Trabal (Sabadell, 1899 – Santiago de Xile, 1957), cofundador del grup «La Mirada», va publicar—a més d’articles com els del volum De cara a la paret (Quaderns Crema, 1985)—un primer llibre «impetuós i pèrfid», L’any que ve (1925; Quaderns Crema, 1983), i set novel·les, sis de les quals han estat reeditades per aquesta editorial: L’home que es va perdre (1929; Quaderns Crema, 1982), Quo vadis, Sànchez? (1931; Quaderns Crema, 1988), Era una dona com les altres (1932; Quaderns Crema, 1994), Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933; Quaderns Crema, 1987), Vals (1935; Quaderns Crema, 1998) i Temperatura (1947; Quaderns Crema, 1986). Quaderns Crema ha publicat, a més, els volums Novel·les (I) (2017) i Novel·les (II) (2018).