Quim Monzó és segurament un dels nostres autors més llegits, amb una obra molt extensa traduïda a 25 idiomes. En aquesta conversa, parla dels seus records d’infància i joventut, de la relació amb els seus pares, de com a casa seva llegia d’amagat, de com aconseguia llibres gràcies a un bibliobús que s’aturava al seu barri, dels inicis en els estudis de dibuix publicitari i de com va abandonar aquesta professió per dedicar-se a l’escriptura. També de com va triar el català per escriure, dels seus inicis en el reporterisme, de com treballar a la ràdio el va ajudar a depurar el llenguatge, de per què escriure és reescriure, de la dificultat de traduir, de la predilecció pels contes, de com els seus llibres són la seva autobiografia, de per què no escriu narrativa des de fa 11 anys, i de com encara ara, 40 anys després, el diverteix escriure, malgrat que es queixa tot el dia.
