El proper 28 de setembre s’editarà Vull una estàtua eqüestre. Cròniques de 1990 a 2001, de Gabriel Galmés, amb pròleg i selecció de David Castillo.
Gabriel Galmés va ser un dels més destacats novel·listes en llengua catalana dels últims anys. Des dels seus primers relats fins a les quatre novel·les que va escriure, en tots els seus llibres s’hi reconeix una veu potent i singular. Però va ser també un escriptor de premsa notabilíssim i formidable. Faceciós, amb una bonhomia irònica d’arrel qui sap si més britànica que local, va saber ridiculitzar, amb un estil vigorós i fibrat, però ple tanmateix de veritable simpatia, les manies domèstiques que a cops han quedat establertes com a veritats respectables entre nosaltres. A Vull una estàtua eqüestre s’hi reuneixen textos triats que va escriure per a la premsa dels anys 1990 a 2001. El lector hi trobarà el Galmés més exhilarant i impertinent, però també l’ésser humà càlid i entranyable que s’apropa al món amb la curiositat i l’empatia que solament els grans saben tenir.
Gabriel Galmés (Manacor, 1962 - 2001). Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, va exercir la docència en instituts de formació professional a Palma, a Manacor i a Melilla. Es va donar a conèixer amb un llibre de relats, Parfait amour (Quaderns Crema, 1986). És autor també de les novel·les El rei de la casa (1988), La vida perdurable (1992), El rei de la selva (1997) i Una cara manllevada (2000), totes quatre publicades a Quaderns Crema. Després de la seva mort, se li va retre homenatge amb la publicació de l’Àlbum Galmés (Quaderns Crema, 2002), a cura de Javier Cercas i Ponç Puigdevall.
