Quim Monzó
Zzzzzzzz
«La gràcia dels articles de Monzó és que estan escrits des de la perspectiva del ciutadà normal que no està gens disposat a perdonar cap bestiesa per raons de peatge cultural o polític. Com qui no vol la cosa, Monzó deixa anar un discurs crític d’una gran radicalitat. Monzó ha exercit una funció periodística aparentment banal -comentaris humorístics- i, en el fons, d’una gran profunditat. El seu secret és haver trobat l’equilibri entre el cosmopolitisme i l’arrelament, entre el desencant i el compromís, entre les idees i les ganes de pendre copes».
Patrícia Gabancho, Diari de Barcelona
«Els articles de Monzó són un bon antídot contra la miopia, que és la malaltia senil d’un cert progressisme, contra la carrincloneria i contra certes actituds aparentment modernes. Són un atac contra la classe dirigent (política i intel·lectual) que hem de suportar en aquests dies».
Oriol Castanys, El Temps
Col·lecció: Narrativa > Mínima Minor (25)
Autor: Quim Monzó
ISBN: 978-84-7727-008-9
Edició: 10a
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 11,5 x 18 cm
Pàgines: 208
Idioma: Català
«La gràcia dels articles de Monzó és que estan escrits des de la perspectiva del ciutadà normal que no està gens disposat a perdonar cap bestiesa per raons de peatge cultural o polític. Com qui no vol la cosa, Monzó deixa anar un discurs crític d’una gran radicalitat. Monzó ha exercit una funció periodística aparentment banal -comentaris humorístics- i, en el fons, d’una gran profunditat. El seu secret és haver trobat l’equilibri entre el cosmopolitisme i l’arrelament, entre el desencant i el compromís, entre les idees i les ganes de pendre copes».
Patrícia Gabancho, Diari de Barcelona
«Els articles de Monzó són un bon antídot contra la miopia, que és la malaltia senil d’un cert progressisme, contra la carrincloneria i contra certes actituds aparentment modernes. Són un atac contra la classe dirigent (política i intel·lectual) que hem de suportar en aquests dies».
Oriol Castanys, El Temps
«Un dels autors en llengua catalana més llegits i traduïts, amb una trajectòria copiosa i multidireccional producte d’una llarga exploració de les possibilitats del discurs literari. A les novel·les i relats, òbviament. Però també als articles de premsa o les intervencions orals. Un cabal immens amb una influència i uns efectes modernitzadors igualment incalculables».
Xavier Aliaga, El Temps
-
Benzina
-
Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn
-
Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes
-
El dia del senyor
-
El millor dels mons
-
El perquè de tot plegat
-
El tema del tema
-
Esplendor i glòria de la Internacional Papanates
-
Guadalajara
-
Hotel Intercontinental
-
L’illa de Maians
-
La magnitud de la tragèdia
-
La maleta turca
-
Mil cretins
-
No plantaré cap arbre
-
Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury
-
Tot és mentida
-
Tres Nadals
-
Uf, va dir ell
-
Vuitanta-sis contes