Un home invisible

Aquest títol es troba disponible en e-book. Per coneixe'n el preu, el format i altres característiques, si us plau, consulti amb la seva botiga d'e-books preferida.

National Book Award 1953

«Gairebé com una bestreta del que narraria, a la manera existencial, Albert Camus a L’estrany, la novel·la d’Ellison posseeix aquest mèrit damunt gairebé totes les novel·les vindicatives de negres escrites a Nord-amèrica: no és cap vindicació, sinó més aviat l’exposició de la invisibilitat i poquesa d’un home amb una gran sobirania intel·lectual, molt per sobre dels clixés ideològics i de l’arborament expeditiu de les masses. L’autor de L’home sense qualitats, Robert Musil, que no va ser a temps de conèixer-la, hauria anomenat Ellison el seu germà negre i bessó».
Jordi Llovet, El País

«Una traducció formidable -no és fàcil de manegar, la prosa d’Ellison- de Dolors Udina. No és fàcil perquè Un home invisible està pastat amb una estranya barreja d’expressionisme, simbolisme, humor, blues i passatges de jazz verbal. A l’obra hi ha rastres de Memòries del subsòl de Dostoievski, i -ho sosté Mr. Bloom- també de Melville, Twain, Faulkner i Eliot. En suma, una mostra excepcional de la narrativa vitalista que un dia va sorgir de la consciència de la negritud».
Robert Saladrigas, La Vanguardia

«Un esdeveniment cultural que només es pot qualificar de primera magnitud, sobretot per dos motius: la innegable vàlua de novel·la des de tots els punts de vista i l’esplèndid treball de traducció, que també marca una fita artística i literària».
Sam Abrams, El Punt Avui

«Un home invisible és una lectura indispensable. Escrita amb una prosa àgil i impetuosa, i amb passatges d’una plasticitat impressionant -molt bona traducció de Dolors Udina-, fa vibrar i commou i trasbalsa».
Pere Antoni Pons, Ara

«El llibre d’Ellison pot llegir-se com una crònica descarnada de la situació dels negres durant les primeres dècades del segle XX als Estats Units, però va més enllà -com acaba fent sempre la literatura més gran- i s’acaba convertint en una descripció de la impotència de l’ànima humana quan se li regateja una de les coses que més ansieja: el reconeixement».
Melcior Comes, El Punt Avui

«Una de les novel·les essencials del segle XX. Excel·lent traducció de Dolors Udina, que captura la desesperació poètica de la prosa d’Ellison».
Carlos Sala, La Razón

«Ellison incorpora a la literatura els llenguatges del blues i del jazz, i escriu una obra essencial de la literatura nord-americada».
Àlex Milian, El Temps

«Una novel·la extraordinària».
La Vanguardia

«Un home invisible és una radiografia nítida i alliçonadora de la conducta humana».
Vicent Alonso, El País

«Una de les obres més interessants traduïdes al català aquest any».
Vicenç Llorca, Serra d’Or

«La magnífica obra d’Ellison es situa a l’alçada de les obres de Louis Amstrong, Charlie Parker, John Coltrane o Jimi Hendrix. Una novel·la tenyida d’existencialisme, sentit de l’humor macabre, desolació, expressionisme i simbolisme, amargor, desencís, incertesa, dubtes, que es converteix en un crit que pertany a tota aquella gent que se sent marginada, arraconada, invisible, oblidada i menyspreada. Seixanta anys després de la seva publicació, l’obra és més actual que mai. Una obra mestra».
Daniel Bossio, BCNcultura.cat

«Un text quasi sagrat, una obra que desentranya el racisme latent als estats Units».
Jaume C. Pons, El Temps

«Una novel·la summament commovedora, grandiosa, esplèndida».
Saul Bellow

«Un home invisible serà considerada en el futur la principal novel·la nord-americana, juntament amb el millor de Faulkner i L’arc iris de gravetat de Pynchon».
Harold Bloom