Louise Labé
Sonets
El text dels vint-i-quatre sonets de Louise Labé que presentem en aquestes pàgines, juntament amb la seva traducció catalana, reprodueix el de l’edició prínceps de les Œuvres de l’autora, edició publicada a Lió el 1555 per Jean de Tournes, i accessible avui gràcies al facsímil de l’exemplar de la Bibliothèque Mazarine que Mireille Huchon inclou al seu estudi Louise Labé, une créature de papier. Quant a la figura de Louise Labé, hem de dir que la investigadora Mireille Huchon, argumenta que es tracta d’una impostura, d’una creació editorial tramada per Maurice Scève i altres poetes lionesos com Claude de Taillemont; és a dir: hauria existit una dona real anomenada Louise Labé (documents forenses ho certifiquen), però no hauria escrit ni una sola ratlla, perquè tota l’obra a ella atribuïda seria, en veritat, el producte de la imaginació d’un grup d’homes poetes. El motiu d’aquesta presumpta supercherie éditoriale es trobaria en el fet que, de primer, els mencionats poetes haurien volgut elaborar una entitat fictícia per tal de rivalitzar amb la Laura de Petrarca, i el laudare Laura hauria esdevingut llavors un louer Louise, però el joc hauria acabat essent el de configurar tota una falsa individualitat literària.
Begoña Capllonch
Col·lecció: Poesia > In Amicorum Numero (22)
Autor: Louise Labé
ISBN: 978-84-7727-506-0
Edició: 1a
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 14 x 19 cm
Pàgines: 64
El text dels vint-i-quatre sonets de Louise Labé que presentem en aquestes pàgines, juntament amb la seva traducció catalana, reprodueix el de l’edició prínceps de les Œuvres de l’autora, edició publicada a Lió el 1555 per Jean de Tournes, i accessible avui gràcies al facsímil de l’exemplar de la Bibliothèque Mazarine que Mireille Huchon inclou al seu estudi Louise Labé, une créature de papier. Quant a la figura de Louise Labé, hem de dir que la investigadora Mireille Huchon, argumenta que es tracta d’una impostura, d’una creació editorial tramada per Maurice Scève i altres poetes lionesos com Claude de Taillemont; és a dir: hauria existit una dona real anomenada Louise Labé (documents forenses ho certifiquen), però no hauria escrit ni una sola ratlla, perquè tota l’obra a ella atribuïda seria, en veritat, el producte de la imaginació d’un grup d’homes poetes. El motiu d’aquesta presumpta supercherie éditoriale es trobaria en el fet que, de primer, els mencionats poetes haurien volgut elaborar una entitat fictícia per tal de rivalitzar amb la Laura de Petrarca, i el laudare Laura hauria esdevingut llavors un louer Louise, però el joc hauria acabat essent el de configurar tota una falsa individualitat literària.
Begoña Capllonch
Edició bilingüe.
Presentació i traducció en vers
de Begoña Capllonch
«Poesia de primera categoria, d’un llenguatge enormement seductor i gens manierista, amb referències indirectes a Petrarca, i indissimulables, per exemple, a Catul».
Jordi Llovet, El País
«Els versos candents de Labé arrenquen a mitjan segle XVI però sacsegen pel seu masoquisme incansable. Entre tant desassossec, però, cal dir que hi ha algun moment de gaudi».
Jordi Nopca, Ara
«Hem d’agrair a l’editorial Quaderns Crema la publicació d’algunes obres mestres de la poesia universal, entre les quals hi ha els Sonets de Louise Labé. És la primera vegada que es tradueixen complets al català, i cal dir que ja era hora».
Enric Sòria, El País
«L’edició en català dels poemes de Louise Labé era una necessitat. El lector té l’oportunitat de ser conquistat per uns sonets de tarannà amorós que no solament no li deixen indiferent sinó que li disparen a un passat estranyament actualitzat. Un gran llibre, ferm i d’impecable presentació».
Anna Carreras, La Vanguardia
«Aquesta magnífica edició bilingüe traduïda estupendament per Begoña Capllonch, que també fa un pròleg informatiu, és aconsellable a tots els sensibles».
Biel Mesquida, Diario de Mallorca
«La traducció de Capllonch és, ras i curt, magnífica. El resultat excel·leix: l’equivalent català no desentona gens de l’original francès».
Jordi Llavina, Presència
