Rainer Maria Rilke
Poemes
Traducció de Feliu Formosa i Joan Margarit
Dels Nous poemes (1907-1908) als Sonets a Orfeu (1922), aquesta antologia ofereix una àmplia selecció de la poesia de Rilke, inclòs un bon nombre de composicions pòstumes. La seva obra tracta les temàtiques de la mort, l’amor i la pèrdua, a la vegada que explora la relació entre l’art i el món, passant del neoromanticisme i la mística a l’art precís de donar expressió poètica a la vida. Uns versos d’un dels principals representants del modernisme literari europeu que aquestes versions de Feliu Formosa i Joan Margarit traslladen al català amb rigor i mestria.
Col·lecció: Poesia > Poesia dels Quaderns Crema (74)
Autor: Rainer Maria Rilke
Traductors: Feliu Formosa i Joan Margarit
Pròleg: Joan Margarit
ISBN: 978-84-7727-683-8
Edició: 1
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 15 x 21 cm
Pàgines: 344
Dels Nous poemes (1907-1908) als Sonets a Orfeu (1922), aquesta antologia ofereix una àmplia selecció de la poesia de Rilke, inclòs un bon nombre de composicions pòstumes. La seva obra tracta les temàtiques de la mort, l’amor i la pèrdua, a la vegada que explora la relació entre l’art i el món, passant del neoromanticisme i la mística a l’art precís de donar expressió poètica a la vida. Uns versos d’un dels principals representants del modernisme literari europeu que aquestes versions de Feliu Formosa i Joan Margarit traslladen al català amb rigor i mestria.
«Rilke ens recorda que la poesia és un vehicle de connexió, tant amb nosaltres mateixos com amb els altres, i que a través de les seues paraules podem explorar els aspectes més ocults de la nostra existència».
Ximo Palau, Llegir.cat
«Amb Déu absent, incapaç d’articular el sentit de l’existència –amb una religió, doncs, que ja no relliga–, Rilke va convocar la paraula poètica per restablir el lligam entre nosaltres i el món: donant veu a les coses, investint-les de sentit i revelant-ne la profunditat oculta».
Cesca Castellví Llavina, El Punt Avui
«La poesia de Rainer Maria Rilke és una poesia de l’Ésser, un diàleg amb les possibilitats de la vida, en el cor de la qual hi ha emboscada la mort. Rilke fa, en poesia, una cosa semblant al que fa Heidegger amb l’ésser i el temps: renunciar a l’especulació metafísica i atendre l’Ésser».
Joan Margarit
